Jaume Farguell va renunciar a l'alcaldia perquè CiU no perdés el govern de Berga

ERC va imposar que l'històric dirigent no repetís com a condició per poder pactar amb els convergents

12.01.2016 | 00:00

D'ençà de la democràcia, Berga ha viscut episodis polítics d'alt voltatge, intensos i d'altres que es poden considerar premonitoris de la renúncia del ja expresident Artur Mas per fer possible la investidura del nou govern català. Jaume Farguell, que va ser alcalde de Berga durant setze anys amb Convergència i Unió, va acceptar renunciar a la presidència del consistori berguedà a canvi que CiU retingués l'alcaldia amb ERC de soci. Els republicans van imposar la seva renúncia com a condició per pactar un govern estable a Berga.
"Vaig viure una situació similar a la del president Artur Mas" recordava ahir Jaume Farguell en declaracions a Regió7. "Em vaig apartar de l'alcaldia perquè volia que CiU seguís governant a Berga". El 13 de juny del 1999, CiU va tornar a guanyar els comicis de la capital berguedana però amb 7 regidors, un menys del que havia tingut fins llavors. Tanmateix, la suma dels regidors del PSC que en va obtenir 5 i els 4 d'ERC, van obrir les portes a un canvi a través d'un eventual pacte de les forces d'esquerres. De fet, la mateixa nit electoral a la seu del PSC a Berga es van sentir crits "d'alcalde,alcalde" adreçats a l'aspirant socialista Ramon Camps. Inicialment el PSC va donar per fet que els republicans pactarien amb ells tot i que la història va acabar d'una manera ben diferent. CiU va acabar segellant una aliança de govern amb ERC i acceptant la condició imposada pels republicans: que Farguell no hi fos. "No hi vaig posar cap pega" rememora. L'hemeroteca confirma les seves paraules. En l'equador de les complexes negociacions tancades un dia abans de la constitució del nou ajuntament, Farguell va sortir a la palestra per dir que si calia plegaria per garantir que CiU mantingués el govern.
El comitè de Convergència Democràtica de Catalunya de Berga, inicialment es va negar "al sacrifici" del seu fins aleshores incombustible líder. L'acord va suposar que el número 2 de la llista, Josep Maria Badia, acabés sent, contra tot pronòstic, alcalde de Berga i encarnant el postfarguellisme.
Farguell rememora que "l'única condició" que va posar damunt la taula per deixar via lliure cap a l'alcaldia va ser que "el nou govern respectés tots els projectes iniciats" per ell com alcalde, sobretot la reconversió de la caserna militar per a usos civils. L'exdirigent lamenta que "això no es va fer" per bé que diu que 17 anys després d'aquells fets no vol obrir cap mena de polèmica sinó, simplement, explicar els fets tal com els recorda.
Per a Jaume Farguell, que des d'ERC -un partit amb el qual simpatitzava-, se'l vetés "havent guanyat les eleccions... no són coses gaire còmodes de passar". Amb tot, reitera que "no em vaig fer pregar perquè no volia que la meva persona fos cap obstacle" tot i que reconeix que aquell fet "no va deixar de disgustar-me una mica".
Per a l'exalcalde de Berga, la diferència entre el seu cas el 1999 a Berga i l'actual renúncia d'Artur Mas és que "al president l'han defensat molt els seus fins a última hora". A ell també, reconeix , llevat d'una excepció que no amaga, "el meu segon de bord", Josep Maria Badia, amb qui Farguell ja havia mantingut discrepàncies anteriorment. I és que veient que ERC no afluixava en la seva pretensió de desbancar Farguell, el partit va encarregar a Badia que fos ell qui negociés amb els republicans, un fet que a Farguell li va saber greu. Si bé reconeix que posteriorment "el partit va recompensar el meu sacrifici, CiU em va fer l'honor de poder estar al Parlament" com a diputat des del 1999 fins al 2003.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema