El president del govern espa-nyol en funcions, Mariano Rajoy, va traslladar ahir al primer ministre britànic, David Cameron, i altres líders europeus que el més probable és que hi hagi unes noves eleccions generals a Espanya el dia 26 de juny.

Rajoy va comentar la situació política espanyola en algunes de les converses que va mantenir amb diversos caps d'Estat i de Govern de la UE amb motiu de la reunió del Consell Europeu.

Al costat de les imatges en què es veu parlant amb Cameron, escolta el cap de l'Executiu espa- nyol explicar-li que la sessió d'investidura a la qual es presenta el líder del PSOE culminarà amb una votació al Congrés el 5 de març.

"Jo crec que no sortirà", afegeix Rajoy, abans d'explicar al seu homòleg britànic que "el més probable és que hi hagi eleccions el 26 de juny". Aquesta és la data en la qual haurien de celebrar-se els comicis si ningú no aconsegueix superar una sessió d'investidura dos mesos després de la primera votació a la qual se sotmetrà Pedro Sánchez.

D'atra banda, Rajoy, considera que és "un escenari impossible" que el PP faciliti un executiu de Sánchez abstenint-se en la seva votació d'investidura encara que tingui un acord amb Ciutadans, i va advertir que no acceptarà cap pressió econòmica ni mediàtica. "Si jo em deixés pressionar per poders econòmics o mediàtics no mereixeria ser el president del govern d'Espanya", va afegir, abans de recordar que ell va patir durant la legislatura passada una "pressió evident" davant la possibilitat que demanés un rescat a la UE . Va explicar que el que ell ha de fer és defensar els interessos generals, les posicions del seu partit i els que han donat suport al PP a les eleccions.

Rajoy va defensar des de Brussel·les una vegada més l'opció d'una gran coalició, emparant-se en precedents i exemples d'altres països i fins i tot en el cas del repartiment del poder entre els grans partits a Brussel·les per a les institucions.

"Ja ho vaig dir el 21 de desembre que hi ha d'haver un Govern com els que hi ha a tot Europa o com hi ha a la Comissió Europea, presidit pel partit que guanya les eleccions, el Popular, amb el Partit Socialista i que entrés Ciutadans, encara que els seus vots no eren necessaris, però sempre és bo. És el sistema que hi ha a Alemanya o a Àustria, és el model de la Comissió i al mateix Parlament Europeu". Amb referència a una coalició de govern en el qual el partit més votat tindria la presidència amb la vicepresidència per al segon "és el més europeista, el sensat, que és raonable i això és el que pensen tots per aquí".

"El PP ja és major d'edat, ens devem a més de set milions de persones i ni els seus electors ni ningú entendrien que donéssim suport a una persona que ha obtingut 1,7 milions de vots menys que nosaltres i que s'ha negat a parlar amb nosaltres", va afegir. Per això, va insistir: "això no existeix. És un escenari impossible".

Rajoy va confirmar que serà ell qui intervindrà en nom del grup popular a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez, que començarà el proper 2 de març, perquè és qui encapçalava la llista del partit més votat. En aquesta sessió va dir que explicarà a Sánchez les raons per les quals no té la confiança de la seva formació.

Davant la possibilitat d'una reunió amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, o amb el de Ciutadans, Albert Rivera, va destacar que es reuneix amb tots els que vulguin fer-ho amb ell i que l'únic que s'ha negat a fer-ho ha estat Sánchez.

El vicesecretari de Sectorial del PP, Javier Maroto, va assegurar que el seu partit estaria disposat a donar una vicepresidència del govern al PSOE o a Ciutadans dins de la gran coalició que proposa formar amb els dos partits. Maroto va ironitzar sobre el fet que al líder socialista, Pedro Sánchez, li "molesta molt" que "se li ofereixin vicepresidències amb noms i cognoms i funcions", i va assegurar que al PP no li preocuparia "en absolut" cedir aquest càrrec.

El PP es va mostrar disposat a "modificar el que existeix", en al·lusió a la Lomce, per construir un "gran pacte d'Estat" educatiu que garanteixi l'estabilitat del sistema, alhora que va defensar les avaluacions escolars com a "necessàries".