Un conductor viguès ha estat sancionat amb 200 euros per estacionar en un pas de zebra a la localitat de Lubián el passat 19 d'agost de 2015. L'home ha al·legat davant la prefectura de Tràfic de Zamora com a motiu de descàrrec i anul·lació de la multa, haver sofert el que vulgarment es coneix com un "apretón" que el va obligar a parar urgentment per procedir a evacuar en el bar que va trobar més prop de la seva ruta.

El conductor afectat, Alberto Martín, professor universitari, reconeix en el seu escrit dirigit al cap de Tràfic de Zamora que "és cert que aquell dia vaig estar a Lubián. Venia de Madrid en companyia de la meva dona i la meva filla i ens vam parar a menjar, com solem fer quan tornem de Madrid, a A Gudiña" i atribueix la parada a Lubián a una "emergència. Jo m'estava cagant", explicita.

A partir d'aquí, i probablement afectat per les nefastes conseqüències que tals urgències solen comportar, el professor no té "consciència d'haver parat en un pas de zebra. És possible. L'única cosa que recordo és que del lloc en el qual jo vaig estacionar en sortia una furgoneta. El que sí puc assegurar és que el meu vehicle no impedia el pas de cap altre, ni de cap persona, animal o cosa. Primer, perquè en aquest cas jo no hagués estacionat allà i segon, perquè Lubián no és precisament un poble de deu mil habitants".

La notificació de la multa li va arribar al seu domicili de Vigo el passat mes de novembre, per la qual cosa, "totalment disconforme amb la sanció", es va decidir a exposar la particular circumstància en la qual es va desenvolupar la parada obligada de Lubián com a al·legació perquè la multa fos anul·lada. En l'escrit, Martín esgrimeix la "indefensió" a la qual "estem sotmesos els ciutadans" quan Tràfic notifica la sanció amb la possibilitat de reduir aquesta si s'accepta i no es recorre. "Ja sé que se'm pot dir que se m'està perdonant la meitat de la sanció per no recórrer, però la veritat és que si recorro puc pagar el doble i, si no recorro, pagament per una falta que no sé si he comès o no".

Perquè l'única cosa que se li ve a la ment a l'afectat d'aquella data és l'obligada i ràpida escapada al bany d'un establiment proper al lloc on va aparcar, encara que per justificar la seva "visita" hagués de fer una consumició "exprés". "La veritat és que el meu vehicle va estar estacionat a Lubián com a màxim un quart d'hora, i dic un quart d'hora perquè, com tothom sap, per usar les instal·lacions cal ingressar alguns diners en la caixa. Estic, a més, completament segur que durant aquest temps el meu vehicle no va molestar absolutament ningú".

El cas és que les raons de Martín no van semblar raó suficient a Tràfic que ni tan sols va contestar l'al·legació i va confirmar la sanció de 200 euros el passat 24 de desembre, "fora del termini de tres mesos que indica la llei. Per aquest motiu va tornar a presentar de nou al·legacions indicant aquest fet i tornant a demanar que es deixés sense efecte". Aquesta vegada Tràfic va contestar, el passat mes de gener, argumentant que "en la tramitació de l'expedient no s'observa una paralització superior a l'establerta" i instant-li a ingressar els 200 euros.

El professor no cedeix en la seva lluita contra el que considera excés de zel per part dels agents de la Guàrdia Civil que ho van multar. "Al meu entendre, la qual cosa aconsegueixen amb aquest tipus de sancions és que la història aquesta de la lluita per millorar la seguretat vial no se la cregui ningú. Jo sóc professor i puc assegurar que, si tractés als meus alumnes amb el mateix rigor que vostès tracten els ciutadans, els meus alumnes dirien de mi el que la majoria dels espanyols diuen de vostès". Alberto Martín pretén que "el sentit comú i la comprensió s'imposin a l'afany recaptatori". I encara que ja no li queden moltes esperances, tornarà a recórrer per demostrar si, a més de la seva, aquest dia i a aquesta hora a Lubián, algú més la va cagar, encara que fos en sentit figurat i d'uniforme.