La Guàrdia Civil va detenir l'expresident de Banesto Mario Conde per haver blanquejat des del 1999 uns 13 milions d'euros que al seu dia es va apropiar l'entitat bancària i que anava repatriant a Espanya des de Suïssa i el Regne Unit per pagar les seves despeses personals.

Vint-i-dos anys després de la seva primera detenció pel cas Banesto i 8 després del seu últim període a la presó, Conde va ser arrestat juntament amb el seu fill Mario i la seva filla Alejandra, imputat per delictes de blanqueig, organització criminal, frustració de l'execució i vuit delictes fiscals.

Després de ser condemnat el 2000 i el 2002 per l'Audiència Nacional pels casos Argentia Trust i Banesto i haver complert, en total, cinc anys i set mesos a la presó, l'exbanquer tornarà a trepitjar aquest tribunal demà o dijous, com a molt màxim, per comparèixer davant del jutge Santiago Pedraz.

Pedraz investiga una querella contra Conde i 14 persones més vinculades a ell per "estrets llaços familiars o personals" presentada fa uns dies per la Fiscalia Anticorrupció, que investiga l'exbanquer des del setembre passat i sobre la base d'informes de la unitat d'intel·ligència financera espanyola, el Sepblac, i de l'Agència Tributària.

Entre els vuit detinguts ahir en l'operació no només hi figuren els seus fills, sinó també el seu gendre, Fernando Guasch, que van actuar suposadament com a testaferros en un entramat empresarial que Conde va crear per repatriar els diners des de Suïssa i el Regne Unit. També es va arrestar altres presumptes testaferros de Conde: Francisco de Asís Costa, María Cristina Álvarez Fernández i Roland Stanek, i Francisco Javier de la Vega, que, segons fonts de la investigació consultades per Efe, és un advocat que participava en tot l'entramat.

Segons les sentències que van condemnar Conde pel saqueig de Banesto, van desaparèixer més de 26 milions d'euros de l'entitat bancària mentre ell era president.

La Fiscalia considera en la seva querella que una part "molt considerable" dels fons no recuperats ha estat blanquejada per ell des del 1999 fins a l'actualitat, per un import superior als 13 milions d'euros. Aquesta quantitat inclou la plusvàlua que durant les últimes dècades han anat generant les operacions financeres amb els diners sostrets de Banesto, que anava transferint a Espanya a mesura que ho anava necessitant per cobrir les seves despeses. La manera de repatriar els diners era mitjançant una sèrie de societats creades a l'estranger ia Espanya per mitjà de testaferros, com una empresa de cosmètica situada a Torrejón de Ardoz (Madrid).

A part de les detencions, el jutge Pedraz ha ordenat 8 escorcolls en domicilis i seus d'empreses, entre aquests la casa de Mario Conde, un xalet ubicat al districte madrileny de Chamartín inspeccionat en presència de l'exbanquer i el seu fill. Després de l'escorcoll, Mario Conde pare i fill van sortir detinguts i van entrar a la presó en espera de passar a disposició de Pedraz. A més, el magistrat ha acordat una sèrie de mesures cautelars per assegurar el patrimoni dels imputats.

Conde va ser detingut per primer cop al desembre del 1994 per l'escàndol financer de Banesto acusat d'apropiació indeguda i estafa de 7.000 milions de pessetes (uns 19 milions d'euros) de l'entitat financera, i llavors va romandre 34 dies a la presó.

El 1995 va ser de nou arrestat pel cas Argentia Trust, que investigava la desaparició de 600 milions de pessetes (3,6 milions d'euros) desviats de Banesto a aquesta societat instrumental, però va quedar en llibertat al cap de set hores per un informe favorable de la Fiscalia.

El 1997, el mateix any en què va començar el judici pel cas Banesto, va ser condemnat a 4 anys de presó per Argentia Trust i va ingressar a la presó per aquesta causa el 1998 durant 1 any i sis mesos.

El 2000, i després d'un llarg judici, l'Audiència Nacional el va condemnar a 10 anys de presó pel cas Banesto i el 2002 el Suprem li va augmentar la pena a 20 anys. Aquell mateix any, el juliol, va entrar a la presó i hi va romandre fins a l'estiu del 2008.