El jutge demana al Tribunal Suprem que imputi Rita Barberá per blanqueig de diners

Subratlla les sospites sobre els comptes del PP de València i veu insuficients les explicacions de la exalcaldessa

21.04.2016 | 16:45
Rita Barberá en una imatge d´arxiu.

El Jutjat d'Instrucció número 18 de València, que instrueix el cas Imelsa, ha enviat al Suprem els resultats de la investigació que afecta l'exalcaldessa de València i actual senadora Rita Barberá, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

El jutge subratlla les sospites sobre els comptes del PP i la relació de Barberá amb la responsable de les finances, María del Carmen García-Fuster, principal imputada en aquesta peça separada, i considera que les explicacions donades per la senadora són insuficients per excloure la seva possible implicació.

La peça sobre presumpte blanqueig de capitals en el grup popular a l'Ajuntament de València té 47 persones imputades, a més a més del PP com a persona jurídica, i investiga donacions de mil euros de regidors i assessors, que presumptament els va retornar el partit en dos bitllets de 500 per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.

El magistrat considera que, atès que la exalcaldessa ha reconegut que va fer el donatiu de mil euros pel qual estan imputats tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van fer el pagament abans de les eleccions del 2015, seria "incoherent" no elevar exposició al Suprem. El Tribunal Suprem és l'únic competent per investigar i, si escau jutjar, a la senadora.

El jutge explica que ni les dues investigades que han reconegut que els diners lliurats els va ser retornat, ni els quatre testimonis que es van negar a fer l'aportació, han realitzat una imputació concreta sobre la participació de la exalcaldesa de València en els fets. No obstant això, l'instructor detalla les sospites que existeixen sobre les finances del PP, i incideix en la relació de l'actual senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, la exsecretaria del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment.

Segons el Tribunal Superior de Justícia, el jutge apunta que Barberá era la seva superior jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup municipal, i existia a més una relació personal d'estreta confiança entre l'aforada i la principal investigada.

Aquesta, a la seva declaració judicial, es va negar a desvetllar l'origen de diversos ingressos detectats en 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners, han afegit les mateixes fonts.

El jutge considera que la recerca sobre els suposats diners blanquejats, per la naturalesa opaca del mateix, és complexa. Així, explica que la "presumpta naturalesa delictiva de comissions o mossegades en l'àmbit de la Regidoria de Cultura que s'investiguen en la peça principal" són "molt anteriors en el temps", però considera "significatiu" el silenci de García-Fuster en ser interrogada sobre l'origen d'aquests diners.

Abans d'elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir declarar a Barberá, qui va presentar un escrit d'al·legacions en el qual reconeix l'aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en les quals ella optava a l'alcaldia, i nega el reintegrament del mateix. Les seves explicacions, assenyala l'instructor, són insuficients per excloure la seva possible implicació en els fets investigats.

Respecte l'exregidor i actual diputat autonòmic Miquel Domínguez, qui també hauria efectuat l'aportació de mil euros, està aforat davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia i, igual que Barberá, va refusar la invitació per declarar voluntàriament, però ha presentat un escrit d'al·legacions.

Una altra causa al TS per incomplir la memòria històrica

Una altra jutgessa de València ha enviat al Tribunal Suprem la causa contra Barberá per no retirar símbols franquistes quan era alcaldessa de València, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià.

La jutgessa es declara no competent per admetre la denúncia presentada contra la exalcadesa per un possible delicte de desobediència a la llei de memòria històrica, en existir a la ciutat escuts anticonstitucionals i monuments als caiguts en la Guerra Civil.

L'origen de la causa és una denúncia presentada fa un any per José Luis Ábalos, diputat socialista al Congrés per València, Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i l'advocat madrileny Eduardo Ranz Alonso contra Barberá per la possible comissió d'un delicte de desobediència.

La denúncia es referia a l'existència a la ciutat de València de monument als caiguts, escuts anticonstitucionals, plaques amb signes anticonstitucionals i quadres d'honors de València amb exponents del franquisme, que per als denunciants constituïen un manifest incompliment de la Llei de la Memòria Històrica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema