El líder del PSOE, Pedro Sán-chez, va admetre ahir que la qüestió catalana "va impedir" formar nou govern i, en aquest sentit, ha retret a Pablo Iglesias que usés el referèndum com a "esquer" per no pactar i estengués la demanda de dret d'autodeterminació també a "altres pobles".

El secretari general socialista va participar ahir en la Reunió del Cercle d'Economia de Sitges, on, en el torn de preguntes, va ser interpel·lat sobre la possibilitat d'una consulta a Catalunya i un nou model de finançament autonòmic. "És evident que la política catalana i la seva no resolució ha portat a impedir un nou govern a Espanya. És així, és evident. És més, crec que el dret a decidir ha estat utilitzat per alguns, algun en concret, com a esquer per dir que volia pactar amb mi i després negar-s'hi", va assenyalar en al·lusió a Iglesias.

Sense esmentar el seu nom en cap moment, Sánchez va criticar no obstant això que Iglesias hagi "obert una porta perillosa, que ja no es parla de dret a decidir i dret d'autodeterminació només a Catalunya i de com resoldre a través de la votació una crisi d'encaix de Catalunya, sinó que ja es parla de dret d'autodeterminació d'altres pobles, com Catalunya, el País Basc i Galícia".

Segons el seu parer, és "evident" que "s'ha fet un pas més per part d'aquells que defensen el dret a decidir, perquè ja són el País Basc, Galícia, Catalunya, i podria obrir-se a altres territoris".

En contrast, el dirigent socialista va considerar que el debat "més fructífer" seria posar-se d'acord per fer una reforma constitucional que sigui ratificada posteriorment pels catalans i el conjunt d'espanyols. "El més conseqüent és oferir acord i no ruptura", va dir Sán-chez, que va lamentar que es "banalitzi" el debat sobre la "fractura i la disgregació d'Espanya", ja que per exemple tindria afectacions com "trencar la caixa única i posar en risc el sistema públic de pensions".

Per al líder del PSOE, "Catalunya és un problema que transcendeix Catalunya": "A Espanya ja no es veu la qüestió catalana com un problema dels catalans, sinó de l'Estat espanyol, i una necessitat i exigència que hem de culminar el model territorial que no es va acabar el 78". D'altra banda, sobre el finançament autonòmic, va defensar que el seu partit "té les coses clares" i inclourà a la Constitució els principis bàsics del finançament, entre els quals hi ha el d'ordinalitat, principi que el PSOE "comparteix".

També principis com "simplificar el sistema de finançament, que ara és molt complex, fosc i ple per un embolic de fons que no compleixen el seu objectiu; la igualtat de finançament per càpita ajustada a cadascun dels territoris; protegir la despesa social del cicle econòmic; més control sobre ingressos a les comunitats; i modificar la llei d'estabilitat pressupostària per a un repartiment més equitatiu dels objectius de dèficit".

D'altra banda, també a Sitges, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar que si és decisiu després del 26-J, hi haurà nou govern, però va advertir, en al·lusió a una hipotètica negociació en la qual el PP imposi Mariano Rajoy com a president, que no acceptarà que "ningú posi la seva cadira" com a condició.

Després de la cita amb les urnes, està convençut que caldrà arribar a acords i ha mostrat la seva disposició a seure a negociar amb partits que respectin el marc constitucional, encara que no a qualsevol preu. Rivera va anar infestant el seu discurs de frases en les quals no va rebutjar negociar amb el PP però va insistir en la seva idea que Rajoy no pot encapçalar un nou govern.