El PSC avisava, ahir, que no es mou, que mantindrà intacta la reivindicació d'una reforma federal i que la lluitarà en plena coincidència amb el PSOE que, no obstant això, ja ha mostrat els primers símptomes de neguit. La ponència del XIII congrés dels socialistes catalans, datat del 4 al 6 de novembre, defensa una reforma de la Constitució en clau federal que inclogui el "ple reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, dels seus drets històrics i de la singularitat del seu autogovern".

El text aposta per un referèndum constitucional i, si els catalans votessin majoritàriament en contra d'aquesta reforma, "llavors sí, el PSC proposaria al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una Llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per, si es dóna el cas, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió".

"Espero que això no prosperi i que la solució que pensem que és la viable i la que beneficia el país i Catalunya sigui la de la reforma constitucional", és el comentari que feia la secretaria de Ciència, Participació i Política en Xarxa del PSOE, María González Veracruz, que manifestava el desacord amb la proposta dels socialistes catalans. No obstant això, fonts de Ferraz, deien de "respectar l'esborrany de treball" de la ponència política del PSC, "sense entrar a valorar el seu contingut".

Des de Barcelona, neguen, però, possibles friccions amb el seu partit germà a Espanya i insisteixen que la prioritat no ha canviat, que no és una altra que treballar amb el PSOE per una reforma federal de la Constitució. Fonts de la direcció recorden que els instruments alternatius de què parla la ponència només es proposarien en el supòsit extrem que els catalans rebutgessin la reforma constitucional, escenari contra el qual el partit català "treballarà perquè no passi". La cúpula del PSC recorda que la ponència política no defensa en cap cas el dret d'autodeterminació de Catalunya, ni el dret a decidir, ni cap plantejament de caire unilateral, ja que els instruments de què parla el text es proposarien sempre "al conjunt dels espanyols".