La Fiscalia ha descartat acusar l'expresident de la Generalitat Artur Mas per malversació en el 9-N, l'únic delicte que li atribuïa en la seva querella que comporta penes de presó, per entendre que les despeses de la Generalitat per al procés es van acordar abans que el Constitucional suspengués la consulta.

En un escrit, la Fiscalia s'oposa als recursos presentats per Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que van plantejar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivés l'acusació en contra seu pels delictes de desobediència i prevaricació en no acatar la suspensió de la consulta del 9-N ordenada pel Tribunal Constitucional (TC).

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez-Ulled sostenen en el seu escrit que s'han de jutjar Mas, Ortega i Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació -que suposen penes d'inhabilitació i multa-, però en canvi desisteixen ara d'acusar els tres exresponsables de la Generalitat per un delicte de malversació de cabals públics, que sí que formava part de la querella inicial i que és l'únic que comporta penes de presó.

El ministeri públic al·lega que, "des de la imparcialitat i objectivitat" que regeixen la seva actuació, han decidit rebutjar la possible pretensió acusatòria contra Mas, Ortega i Rigau per un delicte de malversació, davant els "dubtes" sobre la seva concurrència.

En concret, els fiscals apunten que les despeses relacionades amb l'organització i el desenvolupament de la consulta del 9-N del 2014 van ser compromeses amb anterioritat a la suspensió del Tribunal Constitucional, per això hauria d'haver-se suspès la seva execució o utilització, però no deixar de pagar-los. "El fet d'haver contractat el servei i compromès la despesa quan encara no existia la suspensió fa que aquest compromís resultés lícit en aquell moment", reconeixen els fiscals.

Per al ministeri públic, el Govern català hauria d'haver suspès l'execució o utilització dels serveis contractats per a la celebració de la consulta, ja que en això es basa, segons els fiscals, l'acusació que pesa sobre Mas, Ortega i Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació. "Però deixar de pagar allò legalment compromès és una cosa diferent, que raonablement hauria conduït a les reclamacions dels contractistes", indiquen els fiscals, que conclouen que la instrucció ha generat un "marge de dubte" respecte a l'"efectiva concurrència" de la malversació, per això finalment opten per no acusar Mas, Ortega i Rigau per aquest delicte, que el Codi Penal castiga amb penes d'entre dos i sis anys de presó.

Per contra, els fiscals rebutgen els arguments esgrimits per les defenses de Mas, Ortega i Rigau sol·licitant que s'arxivi la causa en negar també que cometessin els delictes de desobediència i malversació.

Respecte a la desobediència, el ministeri públic insisteix en la seva tesi que els acusats "van conèixer i van comprendre perfectament el contingut i efectes" de la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre que obligava a suspendre la consulta, ja que era "clara i inequívoca", i, malgrat això, "decididament van decidir no acatar-la".

Per als fiscals, la resolució del TC acordava suspendre qualsevol mena d'exercici de potestats públiques, formalitzades o de fet, relacionades amb la preparació i desenvolupament de la convocatòria de votació per al 9-N. "Això resulta evident per a qualsevol lector de la resolució del Tribunal, per descuidat o llec en dret que pugui ser", remarquen els fiscals.