El repic de les campanes de la Seu Vella de Lleida va donar a les 17.14 hores el tret de sortida a la mobilització descentralitzada convocada enguany per Òmnium Cultural i l'ANC per commemorar la Diada. A continuació es va llegir una part del manifest comú i una cançó instrumental va indicar el moment en què tots els assistents, distribuïts en deu trams al llarg de la canalització del riu Segre, entre el pont Vell i el pont de la Universitat, van aixecar al ritme de la música els punts grocs i blancs.

L'acte va reunir 30.000 persones, segons la Policia Local, i 120.000 segons els organitzadors, en la que ha estat, sens dubte, la mobilització més massiva de la història de les terres de Ponent. A Lleida hi estaven convocades les comarques de l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, els Pallars Sobirà i Jussà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià.

Els deu trams previstos van quedar totalment desbordats des de molt abans de les 17.14 h i l'organització en va establir quatre més, de manera que la gent que no podia accedir al seu pel col·lapse que es va viure en alguns moments tingués una alternativa.

A la denominada fila 0 de la convocatòria de Lleida hi havia diverses autoritats, com la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret; el conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

A Lleida també hi va haver una destacada presència de polítics de diferents partits, com Joan Tardà, d'ERC; David Fernàndez, de la CUP, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach i el diputat Jaume Moya, de En Comú Podem, entre altres assistents.