El Nobel de medicina ha reconegut aquest any el japonès Yoshinori Ohsumi, descobridor dels mecanismes de l'autofàgia, procés bàsic de degradació i reciclatge de components cel·lulars i de gran importància en molts fenòmens fisiològics.
L'autofàgia és essencial, per exemple, en l'adaptació a la inanició en les respostes a les infeccions, i la seva interrupció ha estat vinculada a mals com el Parkinson, la diabetis tipus 2 i altres desordres relacionats amb la vellesa, així com a malalties genètiques o al càncer.
Ohsumi (Fukuoka, Japó, 1945) va revelar a principi de la dècada del 1990 els dispositius subjacents en aquest procés partint de l'anàlisi del llevat, que li va servir per identificar gens essencials per a l'autofàgia i establir les bases d'un nou model en la comprensió de com les cèl·lules reciclen el seu contingut. A mitjan segle passat els científics van observar uns nous compartiments cel·lulars especialitzats que digerien proteïnes, carbohidrats i lípids i que actuaven com a "estació de treball" per a la degradació de constituents cel·lulars, va explicar en la seva decisió l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm.
El descobriment de l'estructura i funcions d'aquests compartiments, anomenats lisosomes, va proporcionar el Nobel de medicina el 1974 el belga Christian de Duve, que va ser a més qui va encunyar el terme autofàgia per referir-se a un nou tipus de transport cel·lular vesicular. Els investigadors es van centrar en les dècades següents a analitzar un altre sistema usat per degradar proteïnes, el proteasoma, i dins d'aquest camp d'estudi van ser premiats també amb el Nobel el 2004 els israelians Aaron Ciechanover i Avram Hershko i el nord-americà Irwin Rose.
El proteasoma degrada de forma eficient les proteïnes una a una, però no servia per explicar com les cèl·lules es desfeien de complexos proteics més gran i d'organel·les (les diferents estructures contingudes en el citoplasma) desgastades.
