Joan Canongia: «Rajoy és president perquè l'esquerra ha demostrat la seva imbecil·litat»

Quan Gabriel Rufián va qualificar de traïdors els diputats del PSOE va enviar un tuit a Joan Tardà: «tanta sang no calia». Abans i després va mantenir contactes amb diputats del PSC i del PSOE. «Tants els uns com els altres estaven destrossats», assegura. I, des del seu punt de vista, a tots els progressistes de l’estat espanyol els tocarà ara pagar les conseqüència d’un fracàs que no és només del PSOE i del PSC sinó col·lectiu.

No tiri pilotes fora, l’abstenció del PSOE va ser o no la que va fer possible la investidura de Rajoy?

Una forma molt simplista de veure-ho. Que Rajoy torni a ser president del govern de l’estat espanyol és la demostració de la imbecil·litat del conjunt de les forces polítiques d’esquerra.

Imbecil·litat?

També es pot dir d’una altra forma: idiotesa.

Però qui es va abstenir va ser el PSOE.

L’esquerra tenia una oportunitat d’or de fer saltar la banca i no n’hem estat capaços. Això és el més greu. Aquesta és la imbecil·litat més greu. És molt greu el que ha passat. Jo ara no tinc cap responsabilitat política, però com a persona d’esquerra no m’ho perdono. I crec que tota la gent de progrés d’aquest país: independentistes, no independentistes, sobiranistes... tots haurien d’estar igual que jo. No ens hauríem de perdonar el que ha passat. I el que ha passat és que cal ser més responsables i seriosos i no estar contents d’actuar com a nens petits. S’hauria d’haver creat una alternativa de veritat a la dreta. I això era responsabilitat dels socialistes però, òbviament, no exclusivament.

La primera víctima ha estat Pedro Sánchez.

Sí. El conec molt perquè va estar 3 anys assegut a l’escó de davant meu al Congrés.

I Susana Díaz?

La conec molt menys. Va dir una frase que resumeix molt bé el que li ha passat.

Què va dir?

Va dir de Pedro Sánchez: «no val, però ens val».

I això què vol dir?

Que el PSOE com a partit té una estructura que permet que el secretari general no tingui un poder real i hi hagi dirigents territorials que manin de veritat. Això fa que el secretari general hagi de demostrar que mana i provoqui friccions. A banda d’això alguna cosa deu haver fet malament per tenir-los gairebé a tots en contra.

Quina importància cal donar que Sánchez digui ara que Catalunya és una nació quan abans amb prou feines deia que era una singularitat?

Que Espanya és una nació de nacions ja ho deien, per exemple, Felipe González i Carme Chacón fa anys. Només cal consultar l’hemeroteca. L’entrevista de diumenge a Salvados no em va semblar la que hauria fet una persona que aspira a presidir un govern. Com passa bastant als que són de la seva generació, es pensen que estan més ben preparats del que ho estan realment.

Per què diu això?

Ara ens assabentem que hi ha pressions econòmiques i mediàtiques? A mi això que les culpes no siguin pròpies sinó d’un altre em preocupa molt perquè veig que passa per totes bandes. Trump pot ser president del país més poderós del món, Colòmbia vota en contra de l’acord de pau entre el govern i la guerrilla, els filipins trien president algú que ha reconegut públicament que ha matat persones, a Polònia governa l’extrema dreta, Rússia envaeix militarment Ucraïna, Brexit, refugiats morint-se de gana... i sempre tot és responsabilitat d’un altre. Ens passem el dia fent veure que les coses que passen no són responsabilitat nostra i, precisament per això, passen.

Creu que ara era el moment que el PSOE cometés un assassinat polític al comitè federal?

Va ser molt dolorós i encara més retransmès en directe. Jo he estat en assassinats polítics d’aquests, en grans enfrontaments amb la sortida d’escena de Felipe González o Zapatero. Amb Sánchez el que s’hauria pogut fer és presentar una moció de censura i no anar a buscar subterfugis per capgirar-ho.

Què hauria votat si encara hagués estat diputat?

Hauria votat «no» a Rajoy.

El pas següent és que el PSOE aparti el PSC dels seus òrgans de govern?

Pot passar o no. Si passa. l’únic que canviarà és que per fer algunes coses en comptes de fer una reunió caldrà fer-ne dues.

Què li va semblar Gabriel Rufián dient allò dels traïdors?

Que no calia. Que hi ha intervencions que separen més que uneixen i això és molt perillós en un polític.

Però hi ha qui pensa que sí que calia.

Sí, els que consideraven que la sociovergència era una abominació i que ara practiquen l’esquerravergència i no passa res. Els que davant de qualsevol problema que tenen els ciutadans diuen que la culpa la té Madrid. Ens enganyen i a sobre diuen que són transparents. A les webs de les institucions per trobar informacions importants pots passar-t’hi hores o dies. La informació moltes vegades hi és, però troba-la! Vivim instal·lats en l’autoengany. El camí no és dir a la gent el que vol escoltar sinó dir la veritat.