Només una mobilització que sigui massiva pot servir per pressionar i fer canviar les polítiques dels governs a l'entorn dels refugiats. Aquest és el sentiment unànime que comparteixen voluntaris i professionals de la Catalunya Central, consultats per aquest diari, que han viscut en primera persona la realitat dels camps de refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia. Tots veuen la manifestació convocada per a aquesta tarda a Barcelona com una oportunitat única per demostrar a l'estat i al món la voluntat de la societat civil d'acollir les persones refugiades. Per aquest motiu, fan una crida perquè la ciutadania deixi de ser espectadora d'aquesta crisi humanitària i s'aixequi del sofà per reclamar un dret fonamental com és el d'asil.
El periodista berguedà i un dels impulsors de la campanya «Casa nostra, casa vostra», Xavi Rosiñol, que l'any passat va ser al camp d'Idomeni amb el programa La Tribu de Catalunya Ràdio, assegura que «la millor manera d'ajudar és pressionar les institucions perquè canviïn les polítiques». Una posició que comparteix el periodista sallentí Guillem Cabra, que va fer tasques de voluntariat al camp d'Eko. «Si no hi ha un clam massiu els polítics no se sentiran pressionats», diu. Per això, creu que «avui hem de fer el pas del volem acollir a l'hem i podem acollir» perquè «hi ha vides en joc» i només es demana que s'apliqui una cosa tan bàsica com «els drets humans».
La infermera de Castellterçol Gemma Poca, voluntària al camp de refugiats d'Idomeni, també apel·la a les raons «humanitàries i de drets» per sortir avui massivament al carrer. Ho veu com una gran oportunitat per «arribar a les persones que estan d'esquena» al drama i per «obligar els governs que compleixin com a mínim la misèria que van pactar». «Això s'ha de tallar i s'han d'aixecar fronteres, el que està passant no és una crisi, és un assassinat», sentencia.
L'hora de passar a l'acció
Per a Rosiñol, «estem davant de la crisi humanitària més important després de la Segona Guerra Mundial i des que va esclatar estem asseguts al sofà de casa sense moure'ns». Per aquest motiu, considera que «hi ha d'haver una pressió ciutadana exemplar» i «fer la manifestació més gran que ha fet Europa en favor de les persones refugiades, l'important és aixecar-se del sofà».
En la mateixa línia, la pedagoga berguedana Judit Corral, que va fer de voluntària a Tessalònica i avui intervindrà al final de la manifestació, considera que «com més gent hi hagi i més soroll es faci, farem més pressió perquè els polítics deixin de buscar excuses i facin el que han de fer». Conscient que «no podem canviar les lleis», aposta per «pressionar els polítics perquè se sentin avergo-nyits del seu paper i es vegin obligats a canviar el discurs de 'volem acollir però no ens deixen'».
En aquest sentit, per a Guillem Cabra l'acollida de refugiats «no és un problema de competències sinó de responsabilitats», i creu que «no ens hem de quedar en les excuses i passar a l'acció encara que no ens deixin», perquè «hi ha accions desobedients que són factibles i que permetrien l'arribada de refugiats a Catalunya».
Vides aturades
Mentre els estats incompleixen els seus compromisos d'acollida, les vides dels refugiats continuen aturades a les fronteres, i tot i que el drama humanitari no ocupa ara l'actualitat com ho va fer fa uns mesos, el problema persisteix. Segons la infermera de Castellterçol, «hi ha molta frustració i esgotament» perquè hi ha gent que fa més d'un any que viu atrapada i abandonada a Grècia. Segons Cabra, la situació ha evolucionat perquè alguns dels refugiats que eren en camps militars ara són en cases o hotels, «però s'ha trencat la comunitat i estan molt aïllats».
Demà la feina continuarà
Els voluntaris tenen clar que la manifestació no és un final sinó un inici. «Demà s'ha de continuar treballant i fent pressió», diu Cor-ral. D'una banda activant la vida dels refugiats atrapats a les fronteres i, de l'altra, fent «pedagogia de l'acolliment» perquè quan arribin «puguin viure dignament i amb autonomia». Consideren que la societat catalana està preparada per acollir però cal molta conscienciació i trencar prejudicis.
La campanya «Casa nostra, casa vostra» impulsada per organitzacions i ciutadania a títol individual ha tingut una gran resposta però, segons Rosiñol, «no estarem contents fins que no vegem un canvi real d'actitud dels nostres governs i una ciutadania plenament mobilitzada».
