Els mitjans de comunicació demanen una regulació clara sobre l'ús que poden fer de les fotografies difoses a les xarxes socials, una mateixa vara de mesurar per als suports tradicionals i Internet, i que prevalgui el dret a la informació. Són algunes de les reflexions que prestigiosos juristes i representants dels mitjans van fer ahir en una jornada sobre «El conflicte entre el dret a la informació i altres drets fonamentals», organitzada per Wolters Kluwer i Prensa Ibérica, grup editor de Regió7, a la Universitat Camilo José Cela de Madrid.
En la presentació de la jornada, la presidenta de Wolters Kluwer Espanya, Rosalina Díaz, va fer al·lusió a les imatges de les xarxes socials que es fan servir per il·lustrar desaparicions i la consellera directora de Professors-Rectorat de la Camilo José Cela, Sonsoles Escribano, va defensar que cal ser capaços d'enfrontar-se a reptes «en comunicació, compromís i desenvolupament» i va fer una crida a «humanitzar la societat», on advocats, periodistes i ciutadans han de ser conscients del seu paper.
La directora general del Gabinet de Presidència de Prensa Ibérica, Irene Lanzaco, va lamentar «la limitació del dret a la informació per part dels tribunals», així com el que passa quan «les xarxes socials informen de fets falsos i ningú hi intervé», com va passar l'última setmana de la campanya electoral als EUA, «on hi havia més notícies falses que certes, el que porta a la reflexió i a la necessitat de protegir els ciutadans de rebre certes informacions». Lanzaco va afegir que «el dret a la informació defensa els ciutadans, perquè només ciutadans informats poden ser ciutadans lliures».
La polèmica sentència
Les reflexions al voltant de les imatges de les xarxes socials responien a la sentència del Tribunal Suprem que el 20 de febrer va condemnar La Opinión de Zamora, de Prensa Ibérica, a indemnitzar amb 15.000 euros un home de qui es va publicar la foto obtinguda de Facebook per il·lustrar una informació que aquesta persona havia estat ferida pel seu germà amb una escopeta. A més a més, el TS va condemnar el diari a no tornar a publicar la imatge i a retirar-la del seu arxiu. En qualsevol cas, la resolució judicial reconeix que la informació de La Opinión de Zamora era veraç i ponderada, però que preval el dret a la pròpia imatge davant del dret a la informació. Prensa Ibérica ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Constitucional.
La sentència sosté que la fotografia -publicada a Facebook en obert, i per tant l'abast dels seus 1.800 milions d'usuaris- no pot ser usada pels mitjans de comunicació «tradicionals» perquè el Suprem considera que l'usuari no ha atorgat el consentiment previ. I això, malgrat que el punt 4 de les condicions que s'accepten en ingressar a Facebook recull explícitament que «quan publiques contingut o informació amb la configuració «Públic», vol dir que permets que tots, incloses les persones alienes a Facebook , accedeixin i usin aquesta informació i la associïn a tu (per exemple, el nom i foto del perfil)».
Ja en el debat, María Peral, directora adjunta d'El Espanyol, va assenyalar que «els periodistes no sabem a què atenir-nos ni fins on podem arribar», i va denunciar les cada vegada més grans restriccions al dret a la informació. Va posar com a exemple la política de protecció de dades que porta a «convertir en anònims els protagonistes de les sentències, el que de facto provoca la desaparició del principi de publicitat de les resolucions judicials i imposa una restricció injustificada a la feina dels periodistes». Maria Peral va afegir que «si s'haguessin anonimitzat els noms del judici de Nuremberg no hauríem conegut la condemna de Goering».
El catedràtic de Dret Processal Nicolás González Cuéllar va coincidir amb la periodista en la necessitat de revisar l'«anonimatització» de les sentències i, alhora, va fer ressaltar el risc que corren els mitjans de comunicació en publicar notícies relacionades amb sumaris declarats secrets. Per a Cuéllar, «la doctrina jurídica sobre el dret a la intimitat és clara, però es cau en la casuística en emetre sentències, de manera que és molt difícil preveure». El catedràtic va ser crític amb l'anomenada «informació de tribunals» perquè «el tractament a la premsa sol ser més onerós per a l'investigat que la mateixa pena».
El catedràtic de Dret José Manuel Otero-Lastres va apuntar que «contextualitzar la notícia amb la foto d'un dels interessats és el normal», atesa la naturalesa pròpia del periodisme, i va mostrar obertament la seva opinió en afirmar que «jo donaria primacia al dret general a la informació sobre el dret particular» tot i que no s'hagués donat el consentiment explícit a la publicació de la foto fora de l'entorn de Facebook.
Isidoro Nicieza, director general de Continguts de Prensa Ibérica, que va moderar el debat, va plantejar la dicotomia que suposa que xarxes com Facebook, amb 1.800 milions d'usuaris, «no es considerin a si mateixes mitjans de comunicació», mentre que les regulacions «només afecten els mitjans de comunicació tradicionals».
Juan Cruz, director adjunt d'El País, va opinar que la informació gràfica és tan informació com l'escrita i que l'exercici de periodisme no pot dependre que s'autoritzi o no la publicació d'una imatge. Cruz ha apuntat que «treure el cap a Facebook ja pressuposa cert afany de notorietat».
L'advocat Pablo Fernández Burgueño va considerar «habitual i legítima» la confrontació de dades d'Internet a l'hora, per exemple, de seleccionar personal i va apuntar que hi ha mitjans tècnics perquè desapareguin entrades de la xarxa mitjançant l'ús de metadades.
Iñaki Gil, director adjunt d'El Mundo, que va tancar el debat, va exhibir la celebèrrima fotografia de la nena corrent nua després de quedar cremada pel napalm al Vietnam per posar en relleu el valor del material gràfic i la impossibilitat de fer treballs periodístics com aquest demanant permís. Gil va qüestionar que pugui exigir-se a un periodista o a un mitjà «el consentiment explícit del fotografiat» per publicar una imatge com aquesta, que malgrat no haver estat autoritzada pertany a la simbologia col·lectiva.
