Els líders dels 27 van aprovar ahir «per unanimitat» les directrius negociadores del Brexit. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va apuntar que ara la Unió Europea ja té «un mandat polític ferm i just» per iniciar les negociacions amb el govern britànic.
Els caps d'estat i de govern es van reunir ahir a Brussel·les en la primera cimera des de l'activació formal, per part de Londres, de l'article 50, el qual preveu la sortida d'un estat membre de la UE. Els 27 van manifestar, a la seva arribada a la reunió, la necessitat de defensar la seva «unitat».
«Hem de seguir units com a UE a 27. Només així podrem tancar les negociacions», va dir Tusk. El polonès va afirmar que la UE vol mantenir unes relacions «properes i fortes» amb el Regne Unit, tot i que el francès François Hollande va admetre que el Brexit ha de tenir «costos» per Londres.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va afegir que les capitals defensaran els seus «interessos» conjuntament.
De fet, els líders europeus van reiterar a l'arribar a la reunió que caldran «avenços» en determinades matèries abans d'iniciar converses sobre la futura relació entre el Regne Unit i la UE. La qüestió dels diners que Londres haurà de pagar a Brussel·les per marxar és un dels temes principals, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, va dir que la factura serà d'una «quantitat considerable», abans de poder negociar qualsevol tipus de futura relació entre Londres i Brussel·les.
En l'esborrany de les directrius negociadores, s'ofereix el poder de veto a Espanya sobre Gibraltar. També s'haurà de tancar la «prioritat» dels líders dels 27, com és la importància de protegir els drets dels europeus que viuen al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE. A més, es parla d'una factura, de quantitat indeterminada, que Londres hauria de pagar per marxar del club.
«Estem preparats», va valorar el negociador de la Comissió Europea, Michel Barnier, que va defensar que la reunió mostra la «unitat dels 27 en una línia clara». «És una unitat que no és contra el Regne Unit; de fet, li interessa», va apuntar el francès.
El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va anunciar que el 3 de maig publicarà unes propostes «detallades» amb el mandat negociador europeu pel Brexit.
Sí a Irlanda reunificada
En la mateixa reunió es va arribar a l'acord que la Unió Europea acceptarà com a membre el conjunt del territori d'Irlanda si els nord-irlandesos decideixen en un referèndum deixar el Regne Unit i unir-se a la República d'Irlanda.
En una declaració paral·lela a les directrius del Brexit, els líders dels 27 van admetre ahir que «els acords de Divendres Sant, específicament, preveuen un mecanisme pactat pel qual es pot assolir una Irlanda unida a través de mitjans pacífics i democràtics».
Van avançar que en aquest escenari «tot el territori d'aquesta Irlanda unida seria part de la UE».
En el cas que es convoqués el referèndum de reunificació d'Irlanda, cosa que el Regne Unit vol evitar, tant Irlanda del Nord com Irlanda haurien de votar-hi a favor perquè el resultat fos efectiu. En aquest escenari, la UE acceptaria una Irlanda unida tal com va fer amb Alemanya el 1990.
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, ha valorat molt positivament aquestes condicions «úniques i específiques».
