El Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat quatre sentències que estimen parcialment els recursos que el PP i el Defensor del Poble van presentar contra els apartats lingüístics del Codi de consum, la Llei del cinema, la Llei d'acollida d'immigrants i la Llei de l'audiovisual.

Els magistrats declaren nul el precepte de la Llei d'acollida que estipulava que calia donar als immigrants formació en llengua catalana abans que castellana, adduint que aquest punt de la llei condicionava l'aprenentatge de castellà. Pel que fa al Codi de consum, el TC considera que la norma és constitucional sempre i quan no s'exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l'hora d'atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin.

Pel que fa al cinema, avala la norma sempre que l'obligació de doblatge no superi el 25 % de la producció de pel·lícules, i no el 50 % de la llei, percentatge que el TC considera «desproporcionat». Sobre la Llei de l'audiovisual estableix que la preeminença del català als mitjans públics és constitucional «sempre que no suposi l'exclusió del castellà».

Els magistrats resolen, en primer terme, el recurs que la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, va presentar contra la Llei d'acollida també el 2010. Argumentava que la norma donava preferència al català a l'hora de fer el servei d'acollida en detriment del castellà. La sentència redactada pel magistrat Antonio Narváez considera constitucionals els articles de la llei que estipulen que els serveis d'acollida han d'oferir als immigrants competències de català, però no l'apartat que apunta que es donarà formació de castellà un cop els immigrants «hagin assolit l'adquisició de competències bàsiques en llengua catalana». Segons el TC, això impedeix que aquells que no hagin acreditat un determinat nivell de coneixement del català puguin accedir al servei de formació en llengua castellana.

El TC també resol el recurs que el Defensor del Poble va presentar el 2010 contra el Codi de consum. En una sentència redactada pel magistrat Pedro González-Trevijano, el TC declara constitucional la norma que obliga a atendre els ciutadans en qualsevol de les llengües cooficials, sempre que s'interpreti que no es pot demanar a les empreses privades el mateix grau d'obligatorietat que a l'administració. Segons els magistrats «en l'àmbit de les relacions entre particulars» no es pot «imposar l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials» i només es pot exigir el dret de ser atès en català o castellà «en les relacions entre els poders públics i els ciutadans». Per tant, segons el TC, no es pot sancionar a les empreses privades si incompleixen aquesta norma.

Pel que fa al recurs del PP contra la Llei del cinema, el TC rebaixa del 50 % al 25 % l'obligació d'exhibir còpies en català. La llei obligava les exhibidores a oferir el 50 % del còmput total les projeccions en llengua catalana, però el TC, en una sentència redactada pel magistrat Antonio Xiol, considera que aquest percentatge és "desproporcionat". Segons els magistrats, l'article de la llei que estableix el percentatge del 50 % "ha de ser interpretat en el sentit que la quota de reserva per a distribuïdors i exhibidors de pel·lícules de cinema doblades o subtitulades en català no pot excedir el còmput efectiu global del 25 %». La sentència, però, arriba tard, perquè el Govern ja va aprovar una modificació de la Llei del cinema que elimina les obligacions de doblatge al català o subtitulat de les pel·lícules europees.

Per últim, els magistrats resolen el recurs interposat per diputats del PP contra la Llei de l'audiovisual de Catalunya del 2005 per una suposada vulneració dels drets lingüístics dels castellanoparlants. La sentència redactar pel magistrat Santiago Martínez-Vares considera constitucionals els articles de la Llei de l'audiovisual que fan referència a la cooficialitat lingüística, però adverteixen que han de ser entesos «d'acord a un patró d'equilibri que no atorgui preeminència d'una llengua sobre una altra», i que a més no impliquin «l'exclusió del castellà».

Segons els magistrats, els apartats de la llei que imposen l'obligació de garantir que la gran part dels canals que ofereixin els distribuïdors siguin en català són constitucionals perquè persegueixen la «normalització lingüística» sense excloure el castellà i sense imposar un «desequilibri al règim constitucional de cooficialitat de les dues llengües».