La Guàrdia Civil irromp al Parlament i a la Generalitat per buscar dades del 3%

En una nova peça secreta, el magistrat del TSJC Carlos Ramos va ordenar practicar aquestes diligències a la Guàrdia Civil, que va acudir a demanar documentació al Palau de la Generalitat, al Parlament, al departament de Justícia i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), acompanyada del fiscal Anticorrupció José Grinda.

Els agents van obtenir al Palau de la Generalitat i a la conselleria de Justícia una relació amb els actes oficials en els quals va participar Gordó en el seu pas per la secretaria del Govern i en el departament, respectivament, encara que sense detalls sobre les seves reunions privades, han informat a Efe fonts de la investigació.

Gordó no deixa rastre

Gordó no va deixar al Palau de la Generalitat ni a la conselleria de Justícia el registre de visites i l'agenda amb les seves reunions privades, que el jutge també pretenia obtenir per descobrir si, com han apuntat alguns testimonis del cas del 3%, va exercir un paper d'intermediació en el pagament de comissions il·legals d'empresaris a CDC a canvi d'adjudicacions públiques.

De fet, el jutge del Vendrell (Baix Penedès) que va obrir el cas del 3% va sol·licitar a la secretaria del Govern l'agenda oficial de l'època en què aquesta àrea la dirigia Germà Gordó, entre el desembre del 2010 i el desembre del 2012, amb Artur Mas al capdavant de la Generalitat.

No obstant això, la secretaria del Govern va contestar al jutge que l'esmentada agenda oficial no constava en el seu arxiu i que no havia estat possible recollir-ne informació en format electrònic, «perquè es desconeix quina era la bústia de correu en què era portada i s'havia eliminat la bústia del servidor departamental a causa d'una migració de dades», segons va dir el TSJC el juny passat.

Agenda amb actes oficials

A instàncies del TSJC, la Guàrdia Civil va acudir a les 10.45 hores al Palau de la Generalitat, que va abandonar a les 18.45 hores, després d'obtenir l'agenda amb els actes oficials entre el 2010 i el 2012 de Gordó com a secretari del Govern i verificar que aquestes dades figuren en els ordinadors de la secretaria del Govern català.

Per aquest motiu, un agent de la Guàrdia Civil va accedir a les dependències de la secretaria del Govern per comprovar que les dades que els havien lliurat en paper eren les que constaven a l'ordinador, i perquè li'n facilitessin una còpia electrònica, malgrat que, al matí, el conseller de Presidència, Jordi Turull, havia ordenat que la comitiva de policia judicial no accedís a l'interior de la seu del Govern català.

El jutge va sol·licitar els mateixos documents -l'agenda, el registre de visites i la relació de personal administratiu- a la conselleria de Justícia, on Gordó va ser el titular del departament entre el 2013 i el 2016.

Com va passar al Palau de la Generalitat, els responsables de la conselleria, actualment dirigida pel republicà Carles Mundó, només van poder lliurar una còpia dels actes institucionals i protocol·laris en què havia participat Gordó, així com la llista dels seus col·laboradors, ja que després del seu pas pel departament no va deixar cap rastre de la seva agenda ni del registre de visites.

Còpia del correu electrònic

Al Parlament, els agents van acudir a l'àrea d'infraestructures i seguretat, on van clonar la bústia del correu electrònic que té Gordó com a diputat, que actualment figura com a no adscrit després d'abandonar el grup de Junts pel Sí. Els guàrdies civils van practicar també un escorcoll, per ordre judicial, en dues dependències diferents del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on van dur a terme un abocament de dades informàtiques relatives a la investigació sobre Gordó, que ahir va reaccionar a les xarxes socials a través d'un tuit: «Sense comentaris. Cel serè».

Indicis de donacions

L'alt tribunal català va decidir el juny passat investigar Gordó pels delictes de tràfic d'influències, prevaricació i malversació de fons públics, arran dels indicis detallats pel jutge del Vendrell que va obrir el cas del 3%. Alguns dels empresaris investigats en la causa van admetre que utilitzaven en les seves comunicacions noms clau com Gerardo o Gregorio per referir-se a Gordó.

El TSJC creu hi ha indicis que l'exconseller de Justícia va aconseguir presumptament que Constructora Pirinenca (Copisa) donés 100.000 euros el 2012 a les fundacions Catdem i Fòrum a canvi d'una adjudicació del Consorci d'Educació de Barcelona i del contracte d'obres de manteniment de diversos edificis escolars públics, que ascendien a 4,7 milions d'euros. El TSJC també atribueix a Gordó un paper d'intermediació en l'adjudicació de dos contractes per 39,6 milions d'euros per part de l'Autoritat Portuària de Barcelona i una altra concessió de 7,6 milions de la conselleria de Territori.