No sé si l'ànima pesa 21 grams, però des d'ahir sí que sé que l'ànima de Manresa té una mesura temporal: 65 minuts, 3.900 segons.

És el temps que van estar passant manifestants en silenci amb les mans alçades per davant dels guàrdies civils situats en formació amb material antiavalots custodiant l'accés a la caserna.

Van passar-hi per davant per mirar-los als ulls i recriminar-los amb el seu silenci que obeïssin les ordres de fer servir la violència contra població desarmada diumenge passat.

El que va passar ahir a Manresa no havia passat mai. Hauria calgut només un instant perquè la màgia s'esvaís i donés pas a un episodi per lamentar. L'altra cara de la moneda. Perquè aquestes concentracions multitudinàries funcionaran mentre siguin una demostració impol·luta de civisme exercida per ciutadans convençuts que com més violència més resistència pacífica.

Al cor de la manifestació es mastegava l'amargor dels que lamentaven que una mobilització d'aquestes característiques no anés més enllà de Manresa perquè els mitjans de comunicació d'àmbit estatal eren capaços de desvirtuar la magnitud de la manifestació dient que les xifres no eren bones perquè un infiltrat havia passat quinze vegades per davant de la caserna.

Tristesa pel convenciment que qualsevol bajanada d'un eixelebrat seria la notícia i no tota la resta. Els Mossos havien intentat que els manifestants no passessin per davant dels agents de la Guàrdia Civil per evitar aquesta possibilitat, però prop de trenta mil persones no es poden aturar així com així i van ser ells, els Bombers i la Policia Local, els que es van interposar entre els uns i els altres.

Més que no pas jo, segur que hi ha experts en seguretat que saben mesurar que una mobilització d'aquesta magnitud s'hagi desenvolupat sense cap incident després de la violència de diumenge.

Tots els cossos de seguretat piquen. Ho fan obeint les ordres dels que tenen el monopoli de la violència. Quan els ciutadans exerceixen la no-violència deslegitimen els que l'ordenen. Aquest és el missatge que ahir van donar els manifestants. No era un tumult era una gran lliçó de civisme.