La plaça de Sant Pere de Berga va tornar a ser l'escenari d'una mobilització ciutadana associada al procés d'independència que viu Catalunya. Després de la gran aturada de país del 3 d'octubre que la va omplir fins i tot més que per Patum, ahir, la plaça berguedana va acollir dues noves concentracions. A la nit, un miler de persones van aplegar-s'hi per expressar la seva solidaritat amb els líders de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural i també per reclamar-ne la posada en llibertat.

També s'havia fet al migdia en una concentració en la qual van participar un centenar de persones, entre les quals treballadors del consistori berguedà que van escoltar la lectura d'un manifest llegit per l'alcaldessa, Montse Venturós. La reivindicació va continuar a la nit quan la llum de centenars d'espelmes va il·luminar la plaça amb un miler d'ànimes que s'hi van aplegar per demanar «la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia», va afirmar la berguedana Susana Viladrich, que va ser l'encarregada de llegir el manifest consensuat per l'ANC i Òmnium del Berguedà. «L'estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució del 1978», va assegurar Viladrich. «Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus. El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia». Les entitat signants del manifest que es va llegir anit a Berga asseguren que « l'Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots»

«Empresonar representants de la societat civil forma part de l'estratègia de l'Estat per tensionar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil». Les entitats convocants van denunciar que «volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social». Un objectiu que «no permetrem, no ho aconseguiran. Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat». Un anhel que va més enllà «de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inapel·lable i més vigent que mai». Va quedar clar que l'ANC i Òmnium troben que «les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals».

Abans d'aquest manifest se n'havia llegit un altre del Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) de Berga. Es van fer dos minuts de silenci i alumnes de l'escola municipal de música- a títol individual- van interpretar «Els Segadors». En acabar es van repartir uns 2.000 cartells per enganxar a la ciutat.

El clam que es va viure a Berga es va repetir en forma de concentracions en altres punts de la comarca: Bagà, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet, Sant Julià de Cerdanyola, Gironella, Casserres i Saldes, segons l'ANC. En aquells indrets on els veïns que no van poder desplaçar-se en cotxes particulars per ser a Barcelona van voler aprofitar l'oportunitat de fer palès el seu malestar, el rebuig i la reclamació de llibertat per als Jordis. Va ser una rèplica de les concentracions davant dels llocs de treball que ja s'havien viscut al migdia a l'ajuntament de Berga i en d'altres com ara el de Gironella, o en institucions com el Consell Comarcal o l'Agència de Desenvolupament, o en empreses algunes de les quals capdavanteres en els seus sectors, com la Serradora Boix.