Els últims agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya amb motiu de l'anomenada Operació Copèrnic van abandonar ahir els seus allotjaments en territori català, després d'estar-s'hi prop de quatre mesos.

D'aquesta manera ha culminat la retirada gradual d'aquest contingent policial, que va arribar a xifrar-se extraoficialment en gairebé 20.000 agents, la majoria antiavalots, desplaçats a diversos punts de Catalunya com a reforç per impedir el referèndum independentista de l'1 d'octubre passat convocat per la Generalitat.

Dos dels vaixells creuers que els han allotjat a la capital catalana, el GNV Azzurra i el Rhapsody, salparan avui i dimarts, respectivament, segons van confirmar ahir fonts del port de Barcelona, mentre que el tercer, Moby Dada, que va ser anomenat «el del Piolín» pels dibuixos del personatge que el decoraven, ja va abandonar el port el 16 de desembre passat.

Els agents que encara quedaven repartits pel territori català, allotjats en diversos establiments, també van tornar ahir als seus destins a la resta d'Espanya.

La situació dels efectius a Catalunya ha ocasionat diverses protestes per part dels sindicats de la Policia Nacional, que van retreure que els seus agents que estaven en els vaixells es trobaven allotjats en «condicions d'habitabilitat indignes» i sense la previsió de descansos mínims, unes acusacions que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va negar llavors.

També va suscitar polèmica l'actuació d'alguns hotels de Calella i Pineda de Mar que allotjaven efectius policials i que després de la pressió exercida per alcaldes o regidors van instar els agents a abandonar les seves instal·lacions després de l'actuació de les forces de seguretat durant el referèndum.

Centenars de ciutadans s'havien congregat davant els establiments hotelers en aquestes localitats per demanar la marxa dels agents antiavalots, concentracions que van tenir lloc també davant de les casernes de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, a Barcelona, a la de Manresa, a la de Sant Carles de la Ràpita o a la comissaria de la Policia Nacional de Reus.

Arran d'aquests fets, els cinc sindicats de la Policia Nacional van sol·licitar al ministeri de l'Interior que adoptés «mesures urgents i efectives» per garantir la seguretat dels milers d'agents desplegats a Catalunya davant els «atacs, assetjament, persecució i assenyalament» que estaven vivint en el territori català. La Fiscalia i alguns jutjats catalans van obrir diligències per presumptes delictes d'odi.