La magistrada Maria Josep Feliu (Artés, 1958) és una de les impulsores de la nova associació de jutges Àgora Judicial, que es va presentar dijous a Barcelona i que de moment ja agrupa més d'una vintena de jutges i magistrats, majoritàriament catalans. Feliu va ingressar a la carrera judicial el 1984, i el seu primer destí va ser Manresa, ciutat on havia viscut durant la infantesa i la joventut. Més tard va ser magistrada a l'Hospitalet i a Barcelona, i va arribar a ser la degana dels jutjats barcelonins. Entre el 2013 i el 2015 va ser, a més, secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat. Des del 2015, és magistrada de la secció 22a de l'Audiència Provincial de Barcelona. Tot i viure a la capital catalana, molts caps de setmana visita Manresa i Artés, on continua tenint la família.

Per què han cregut necessari crear aquesta nova associació de jutges, al marge de totes les que hi havia fins ara?

Per la inquietud que teníem un grup de jutges i jutgesses, inicialment de Barcelona, tot i que se'ns han afegit jutges d'altres llocs, fins i tot de fora de Catalunya. La inquietud és per la involució que hi ha hagut en els valors democràtics de la societat (com els de llibertat, justícia, igualitat i pluralisme polític), i sobretot en els drets fonamentals. No estic parlant només de Catalunya. Àgora Judicial no ha nascut arran del procés, sinó que aquesta involució ja l'hem vista abans en altres llocs, com al País Basc o a Madrid, amb els titiriteros. Fets que han afectat la llibertat d'expressió. Una societat mai no pot anar enrere en una qüestió de defensa dels drets fonamentals.

Alguns dels jutges d'Àgora Judicial no havien estat a cap altra agrupació, però d'altres venien de Jutges per la Democràcia, considerada progressista. Pensen que no denunciaven prou aquesta regressió de drets?

Jo no formava part de Jutges per la Democràcia, però sí que és cert que alguns companys van sortir-ne per algun desacord important amb algun comunicat.

Àgora és la primera associació de jutges que critica obertament el funcionament del sistema judicial espanyol?

No crec que siguem la primera, però sí que hi ha coses que ens diferencien d'altres associacions. Alguns postulats són pròpiament la defensa de drets dels immigrants, de les persones amb alguna discapacitat, o de la igualitat entre dones i homes. Hi ha un altre tema important: el de la llengua. Àgora Judicial defensa que les llengües minoritàries, com el català, es puguin utilitzar amb normalitat a l'administració de justícia, ja que són cooficials. I defensem que es canviï l'actual sistema d'elecció de càrrecs discrecionals del poder judicial.

També critiquen la forma d'accés a la carrera judicial

El sistema d'accés ha fet que els jutges estiguem com en un costat de la societat. En una cantonada. I això s'ha d'acabar. Els jutges som persones absolutament integrades a la societat, i això només es pot canviar si posem fi a l'actual sistema d'accés a la carrera judicial, que significa haver-se de tancar a casa durant anys per estudiar les oposicions. Hem de buscar un sistema d'accés més social.

Aquest aïllament durant anys per estudiar és la causa que després la gent vegi els jutges com a aïllats de la societat?

Jo personalment no ho he viscut, però penso que sí, que la societat ens veu com unes persones que som una mica diferents. I no és bo. La gent ha de veure el jutge com una persona propera. Que sí que estem per resoldre conflictes, però també hi ha altres professionals que resolen conflictes i que no es veuen com algú allunyat.

També estan en contra de la judicialització de la política.

Sí. Se n'ha fet realment un abús. La política està absolutament judicialitzada. S'ha traspassat a la justícia tota una sèrie de problemes polítics que s'havien de resoldre per vies polítiques. La nostra feina és resoldre conflictes entre persones, de qualsevol tipus. Però resoldre conflictes polítics no és una funció judicial. Això afecta greument la divisió de poders. I donem una molt mala imatge de la justícia. I això és realment una anomalia democràtica.

La persecució judicial del procés sobiranista és l'exemple més clar d'aquesta judicialització en l'actualitat?

És evident que sí. Claríssim.

Si una majoria del Parlament català demanava des del principi un referèndum, això hauria obligat a resoldre el tema per vies polítiques, i no als jutjats?

Jo penso que les vies polítiques han de resoldre aquestes qüestions. Les que hi hagi entre Catalunya i Espanya o en qualsevol altra qüestió política. La via judicial mai no ho resoldrà. Aquests temes se solucionen amb diàleg.

Fins ara, sobre el tema català, tots els comunicats dels tribunals espanyols i de les associacions judicials se cenyien exclusivament al respecte a la legalitat vigent. No feien cap referència a una solució política.

És evident que s'ha d'aplicar el principi de legalitat i dictar les resolucions que facin falta. Però estem veient que qualsevol problema polític arriba al jutjat. I no és la solució òptima. Cal dir que molts jutges i juristes de reconegut prestigi han defensat també el mateix que diem nosaltres.

Diuen que la vulneració de drets fonamentals ja fa temps que dura. Contra els líders del procés en concret, alguns dels quals a la presó, aquesta vulneració de drets és evident?

Nosaltres creiem que no concorren els delictes de rebel·lió i de sedició. Els delictes exigeixen una sèrie d'elements per poder-los apreciar. I entenem que no concorren en les conductes de què estem parlant. A més, en el supòsit que sí que hi poguessin concórrer, no considerem idònia la mesura de presó provisional. Hi ha altres mesures per assegurar la presència d'aquestes persones. La presó provisional requereix uns requisits molt clars: el risc de destrucció de proves (que no es dóna) i el risc de reiteració de delicte: des de l'aplicació del 155, aquesta possibilitat pràcticament no existeix.

Creu que, en la persecució del procés sobiranista, el Suprem i el Govern espanyol treballen de forma coordinada?

No. Però la judicialització de la política provoca que molta gent pugui arribar a aquesta conclusió.

Durant l'acte de presentació d'Àgora, un company seu va dir que «les raons d'estat no poden estar mai per sobre dels drets fonamentals».

I és cert. No hi ha res que justifiqui la vulneració de drets.

El Govern espanyol ha impugnat al Constitucional la candidatura de Puigdemont

Ara mateix no podem tenir un posicionament clar respecte a això. Jurídicament, no domino el tema parlamentari.