Junts per Catalunya descarta l'opció d'investir president Carles Puigdemont a través de l'assemblea d'electes, una proposta que es va filtrar ahir a la premsa i que havien confirmat fonts coneixedores de la negociació. Tanmateix, JxCat va aclarir que no consideren aquesta possibilitat, que consideren que no té recorregut, i parlen d'una investidura «sense adjectiu» de Puigdemont, que és el seu únic candidat.
El grup parlamentari, que es va reunir a Brussel·les, tampoc va parlar de dues presidències i va manté que només n'hi ha una sobre la taula: la de Puigdemont. Aquesta situació plantejada per Junts per Catalunya posa aigua al vi del posicionament que va mantenir ahir ERC, que se situava a favor que hi hagués una doble presidència, una de més simbòlica i una de més efectiva, aquesta última sense Puigdemont.
L'Assemblea d'Electes impulsada per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) podia ser la via per desencallar la investidura. Fonts pròximes a la reunió de diumenge a Brussel·les asseguraven, ahir, que es va posar sobre la taula aquesta opció per apoderar un govern a l'exili, tot i que fonts de JxCat no ho confirmaven. Les dues parts coincideixen que les negociacions avancen en la bona direcció i fins i tot el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va dir que aquesta opció «sona bé», abans que Junts per Catalunya digués que no la volien.
Des de Brussel·les el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, no va voler entrar en els detalls sobre el contingut de les negociacions però va afirmar amb contundència que de presidència i d'investidura «només n'hi ha una».
Buscar la fórmula
JxCat i ERC treballen en una fórmula que permeti desbloquejar la investidura i faci compatible la restitució de Puigdemont com a president i alhora un govern executiu a Catalunya, que sortiria del Parlament. L'acord encara no està tancat i les dues parts confien a er-ho en els pròxims dies.
El portaveu dels republicans considera que «dóna tot el valor al govern legítim a Brussel·les i alhora fa possible posar fi al 155». Tot i així, s'ha volgut mostrar especialment prudent sobre les negociacions amb JxCat i s'ha limitat a dir que es progressa «adequadament».
«Som més a prop del que tots volem aconseguir», va concloure. Just el dia que es va fer pública l'opció de l'Assemblea d'Electes, una delegació de la CUP encapçalada pels diputats Carles Riera i Vidal Aragonès van viatjar a Brussel·les per reunir-se ahir amb Puigdemont.
En aquest sentit, la diputada de la CUP Maria Sirvent va avisar que no donarien per bons els seus acords amb JxCat i ERC del 28 de gener, i haurien de negociar de nou, si canviés el pla d'investir Carles Puigdemont (JxCat) president de la Generalitat en el Parlament. «No participarem d'un ple fet a mesura del TC. Entenem que la investidura efectiva del candidat més votat significa un embat democràtic real amb l'Estat», va dir en un comunicat.
Principi d'acord
Per tant, «si el ple no es presentés en aquests termes, els acords aconseguits fins ara haurien d'iniciar-se de nou», segons Sirvent. El 28 de gener, la CUP va arribar a un principi d'acord amb JxCat i ERC per donar suport a la investidura de Puigdemont a canvi de retirar el concert a les escoles que segreguen per sexe, formar una assemblea constituent i tornar a fer pública l'empresa ATLL.
Però el document no va arribar a segellar-se perquè dimarts de la setmana passada (quan JxCat, ERC i la CUP havien de rubricar-lo) el president del Parlament va decidir ajornar el ple d'investidura de Puigdemont, la qual cosa va desencadenar retrets entre JxCat i ERC. Els republicans no volen ampliar la llista de polítics de la seva formació que hi ha encausats per la justícia espanyola o bé estan empresonats, i les solucions que han aportat, fins ara, Carles Puigdemont i la seva llista de Junts per Catalunya abocaven a retorçar les interpretacions del reglament del Parlament català.
Fixar data límit
La mesa del Parlament es reuneix avui a les 10 del matí i preveu abordar els terminis per tal d'investir un president de la Generalitat després de l'ajornament del ple que va decretar el president de la cambra, Roger Torrent. Ho farà sobre la base d'un informe elaborat pels lletrats del Parlament que s'està ultimant perquè estigui llest abans de la reunió, si bé no figura en l'ordre del dia previst.
La solució que Puigdemont sigui elegit o ratificat per l'Assemblea d'Electes de l'AMI òbviament no té el mateix pes que ser el president electe del Parlament. L'Assemblea d'Electes té gairebé 4.000 adscrits
Aquesta assemblea, que mai n' s'ha reunit de manera formal, va tornar a l'actualitat ahir en plantejar-se que un òrgan així sigui l'encarregat eventualment d'investir Carles Puigdemont president de la Generalitat a Bèlgica mentre que, de manera paral·lela, s'investeix al Parlament un altre president amb funcions efectives, encara que els grups independentistes considerin legítim el candidat de JxCat.
La denominació d'aquest òrgan de l'AMI és Assemblea d'Electes de Catalunya (Aecat) i l'encarregada de presentar-lo el 2016 va ser la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, durant un acte al Museu de les Cultures del Món de Barcelona després d'una reunió extraordinària de l'executiva de l'AMI.
Lloveras va exposar que la iniciativa es creava per esquivar els «obstacles» que l'Estat posés contra el projecte independentista, però no va entrar en els detalls, sinó que va dir que no era el moment d'abordar quines traves podien ser.
«Si hi ha obstacles i per la via normal no es pot fer, l'Assemblea serà aquí per actuar i fer possible el que ens han demanat els ciutadans. Seria negatiu avançar més detalls», va explicar aquell dia.
Llavors, l'entitat va començar un gira per diversos municipis per explicar l'existència de l'Aecat i convidar els càrrecs electes a inscriure-s'hi: els que ho han fet han rebut un carnet amb el logotip de l'Assemblea, com reflecteixen diversos tuits del perfil d'aquest òrgan a la xarxa social.
L'AMI va calcular que podien inscriure's en l'Aecat 9.283 càrrecs electes de qualsevol partit: 9.077 regidors i alcaldes catalans; 135 diputats del Parlament; 47 diputats del Congrés; 16 senadors, i 8 eurodiputats -els gairebé 4.000 inscrits actuals suposen el 43% del total.
L'Aecat es va crear poc després d'anunciar Puigdemont la seva aposta per un referèndum; just un any i l'endemà de la seva presentació el 27 d'octubre del 2017, es va declarar la República i va arribar la intervenció de l'autonomia en aplicació de l'article 155.
L'Assemblea no va arribar a convocar-se, encara que Lloveras havia explicat el dia de la seva presentació: «Tenim l'obligació d'estar organitzats per actuar i per garantir la democràcia -el referèndum- al nostre país».
De moment, però, el paper de l'Assemblea ha quedat en un segon terme, hi ha discrepàncies entre tots dos partits independentistes, malgrat que tots dos asseguren que s'ha avançat.
