L'Advocacia de l'Estat sospita que la Generalitat va usar una part dels 28.534 milions d'euros del finançament autonòmic de l'any 2017 per finançar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Així es recull en l'escrit que ha presentat davant el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, en el qual explica que hi ha una «sospita raonable» que en la preparació i execució de l'1-O van poder emprar-se «fons públics», atès l'elevat percentatge de participació de l'Estat en el finançament de Catalunya. Aquest escrit respon el recurs presentat per l'investigat Josep María Jové, l'autor de l'anomenada agenda del procés, contra la personació de l'Advocat General de l'Estat en la causa que investiga la creació d'estructures d'Estat i l'organització del referèndum il·legal.

L'Advocat de l'Estat acompa-nya el seu informe d'un altre realitzat per la Secretaria d'Estat d'Hisenda, en el qual s'explica com és el sistema de finançament autonòmic i les quantitats de fons públics que es van destinar a Catalunya el 2017, tant les que s'aporten per part de l'Estat sense que aquestes hagin de ser retornades com les que es transfereixen en forma de préstecs.

En l'escrit en el qual l'Advocacia defensa la seva personació en la causa per entendre que hi ha pogut haver malversació de fons públics, es recorda un informe de la Guàrdia Civil del 21 de novembre, en el qual s'acredita una despesa de gairebé mig milió d'euros en publicitar el referèndum en campanyes com la del registre de catalans en l'exterior.

L'Advocat de l'Estat al·lega que el perjudici causat a l'Estat es deriva del «presumible desviament de fons» sotmesos a control per part de l'Estat, a través dels diferents mecanismes de finançament de la comunitat autònoma catalana.

El representant de l'Estat explica que en l'actual fase sumarial existeix una «sospita raonable» que en la preparació i execució del referèndum il·legal de l'1-O, prohibit pel Tribunal Constitucional, van poder haver-se emprat «fons públics».

En aquest sentit, remarca la condició de «perjudicat per part de l'Estat i diu que aquesta es derivaria del «possible incompliment de les finalitats específiques per les quals s'havien assignat aquests recursos per l'Estat; o també per l'incompliment o alteració dels instruments de control establert». I precisa que l'al·legació que aquests fons s'integren en el patrimoni propi de la comunitat autònoma, com fa Jové en el seu recurs, no és cap obstacle per considerar l'Administració de l'Estat com a acusació degudament legitimada.