El Parlament va aprovar en el ple celebrat ahir reclamar els drets polítics de Carles Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez, inclòs el de ser investits presidents, amb els vots favorables de JxCat, ERC i la CUP -impulsors de la iniciativa.
Així, els dos textos expliciten que entre els drets a garantir hi ha d'haver el de «sotmetre a debat i votació plenària la seva candidatura per ser investit president» i reclamen el compliment de l'article 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, arran de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l'ONU demanant a l'Estat que garanteixi els drets polítics de Sànchez. Durant el debat, JxCat va deixar clar que no renuncia a la investidura de Puigdemont, investidura que la CUP va reclamar que es faci «ja» i que ERC no va esmentar directament. De la seva banda, Cs, PSC i PPC van criticar l'actuació dels independentistes, mentre que CatECP va dir que aquesta proposta podria suposar «tornar enrere».
La primera de les propostes de les formacions sobiranistes reclama la posada en llibertat «immediata» dels diputats i exdiputats de la cambra «privats de llibertat» i que el Parlament es comprometi, «mentrestant duri aquesta situació», a «adoptar totes les mesures necessàries per garantir que Puigdemont i Turull puguin exercir els seus drets polítics en compliment de l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, incloent el dret a sotmetre a debat i votació plenària la seva candidatura per ser investit president».
Finalment, constata que els mateixos criteris que van donar lloc a l'adopció de mesures cautelars pel Comitè de Drets Humans en el cas de Sànchez és «aplicable a tots els diputats i diputades que es troben en la mateixa situació de privació de llibertat». De fet, el cas de Sànchez és el que ocupa la segona de les propostes de resolució. Amb la seva aprovació el Parlament «es compromet a adoptar totes les mesures necessàries per garantir» els drets de l'expresident de l'ANC en compliment del mateix article 25 citat en l'anterior resolució, inclòs el seu dret a ser investit president.
Cs va anunciar que no votaria el punt 1 de la proposta de resolució que reclamava la llibertat dels líders independentistes empresonats perquè era un intent de «dir als jutges el que han de fer». Precisament, Cat-ECP sí que va votar a favor d'aquest punt, tot i el vot en contra del punt que reclamava garantir que els candidats poguessin exercir els seus drets polítics, també el de ser investits. Els comuns també van votar a favor del punt en què es reclama el compliment de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans amb relació a Sànchez.
Tomben les mocions de Cs i PSC
El Parlament va tombar una proposta de resolució de Ciutadans (Cs) que demanava la dimissió del president de la cambra, Roger Torrent, a més d'exigir respecte a la convivència i neutralitat institucional. Els vots en contra de JxCat, ERC, PSC, Cat-ECP i la CUP van impedir que el text prosperés. Cs i PPC hi van votar a favor. Abans de la votació del text definitiu, la cambra també va tombar una esmena transaccional del PPC que proposava que el Parlament condemnés «enèrgicament» els actes «violents» dels darrers dies en les mobilitzacions convocades per l'ANC, Òmnium i els CDR. El text reclamava la dimissió de Torrent per la constatació que exercia les seves funcions de manera «arbitrària i tendenciosa» a favor dels partits independentistes, i faltant a la «neutralitat institucional», segons Cs.
El Parlament també va tombar la proposta de resolució del PSC-Units que reclamava apostar per un projecte polític «col·lectiu» que enceti un procés de «reconciliació nacional». El text dels socialistes manifesta la necessitat de restablir consensos «bàsics» en una societat catalana «profundament dividida», que s'enceti un marc de diàleg entre les forces polítiques i socials «a fi de trencar la dinàmica d'enfrontament i bloqueig actual» i establir les pautes del procés de reconciliació després dels «traumàtics» esdeveniments dels darrers mesos.
El ple del Parlament sí que va aprovar, en canvi, una resolució de CatECP que alerta de la situació de «diputats del Parlament i representants de la societat civil a la presó preventiva injustificada» i en reclama l'alliberament. El punt aprovat formava part d'una proposta dels comuns sobre la «defensa de drets civils i polítics» i va tenir 73 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP), 20 en contra (PSC, PP) i 4 abstencions de la CUP, i Cs no va votar.
El Síndic de Greuges insta al diàleg
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va preguntar per què governs de diferents colors van dialogar «amb gent amb metralladores a la mà, que posava bombes i assassinava» i no ho han fet amb les institucions catalanes. Va afegir que el que feia ETA estava «fora de la Constitució i dels tractats europeus i atemptava contra el dret més elemental que és la vida». Ribó ho va dir durant la presentació del seu informe sobre l'1-O al ple del Parlament, durant el qual va criticar les «agressions» dels cossos policials a gent «que tenia com a sola arma una cosa que es diu papereta de vot» i la regressió en matèria de drets que es va produir. Ribó va comparèixer a petició de JxCat, ERC i la CUP.
