Rull i Romeva canvien d'estratègia i carreguen contra Llarena, el Suprem i el poder judicial

Els dos líders independentistes catalans, a més de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn -tots en presó preventiva- van comparèixer ahir davant del jutge del Tribunal Suprem per conèixer el seu processament per delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics dins del sumari obert pel «procés». Com ja va succeir en les indagatòries d'aquest dilluns, cap dels processats va entrar a rebatre els fets que recull l'ordre de processament més enllà de negar que hi hagi hagut violència, segons assenyalen fonts de l'acusació i de la defensa dels investigats.

El que sí que van fer és intentar desacreditar el jutge Llarena, de qui van qüestionar la imparcialitat, el Tribunal Suprem per la seva «falta de competència» per conèixer la causa i, fins i tot, com va dir Rull, el poder judicial, en al·legar que en altres països europeus existeix una justícia millor que l'espanyola. Excepte Forn, les fonts van destacar el canvi de to i d'estratègia de Rull i Romeva, que en ocasions anteriors havien estat menys incisius i crítics amb l'actuació de la justícia.

Especialment dur va ser Rull, que va dir que «abans» Llarena era considerat un «jutge de prestigi», però «ara ja no», i va denunciar que «no pren decisions sol, sinó acompanyat per altres». Rull va donar a entendre que el jutge actua -segons el seu parer- en coordinació amb el Govern espanyol i, en aquest sentit, va assenyalar que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha «anticipat les seves decisions» judicials en algunes ocasions, unes prediccions que després «s'han complert», per això va ironitzar sobre el fet que el ministre sigui «un oracle», segons van dir fonts pròximes a la defensa.

Després de carregar contra el jutge i el Govern, l'exconseller va fer el mateix amb el poder judicial quan va manifestar que «el judici serà un mer tràmit» i que la justícia espanyola es guia per criteris polítics. «Veiem la llum en alguns països del nord d'Europa on existeix una classe de justícia millor que aquesta», va dir, després de les últimes decisions de les autoritats judicials de Bèlgica, Alemanya i Escòcia, on es troben fugits l'expresident Carles Puigdemont i quatre exconsellers. També va destacar que no es van desviar diners públics al procés i va citar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va assegurar que no es van gastar diners públics en l'1-O i, de fet, les defenses no descarten citar-lo com a testimoni en el judici oral.

Igualment, Raül Romeva va denunciar davant del jutge la «criminalització» de l'independentisme per vies pacífiques. Després de reivindicar que Catalunya té «legitimitat» per exercir l'autodeterminació i que els diputats del Parlament estan emparats per la «inviolabilitat», va criticar que aquesta causa és política. I va denunciar la vulneració de drets com el de la infància, ja que no pot veure els seus fills perquè està empresonat, així com que el TS no té competències per investigar-lo.

De la seva banda, Forn es va despenjar d'aquestes crítiques i va aprofitar la seva intervenció per demanar al jutge que revisi la seva presó incondicional en defensar el seu arrelament personal i el seu abandonament de la política com a raons per demanar la seva posada en llibertat, una petició inusual en aquest tipus de tràmit i a la qual el jutge es va oposar. A més, va defensar que durant el seu càrrec com a conseller d'Interior «sempre va ser un complidor de la llei», cosa que sempre va traslladar als Mossos d'Esquadra, va dir Forn.

Avui continuaran les declaracions indagatòries amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exconseller de Presidència Jordi Turull i l'exconsellera de Treball Dolors Bassa. La resta de processats seran citats els dies 7 i 8 de maig, va anunciar Llarena.