El Suprem va ratificar ahir els indicis del delicte de rebel·lió contra els líders independentistes processats, en una resolució en la qual rebat els arguments del tribunal alemany que va qüestionar l'existència de violència al procés respecte a l'euroordre dictada contra Carles Puigdemont.

La sala d'apel·lacions de l'alt tribunal, que revisa els recursos contra les decisions del magistrat Pablo Llarena, va aprofitar un recurs en el qual confirma la presó preventiva per a Jordi Sànchez per criticar el tribunal de Schleswig-Holstein, sent la primera vegada que el Suprem es dirigeix a aquella cort alemanya. Ho fa no només avalant que es va produir un delicte de rebel·lió, sinó recordant també que la querella de la Fiscalia deixava oberta la porta per, si no es constatava violència, es poguessin seguir els fets per un delicte de sedició, que comporta penes de fins a 15 anys de presó.

Però la sala aposta per la rebel·lió, que al seu parer encaixa en un delicte «que ataca el nucli del sistema polític i jurídic que imposa la norma constitucional des d'una perspectiva bàsica o general», més que pel de sedició, que persegueix «un conflicte més focalitzat que afecti al sistema polític/jurídic en un àmbit més concret», com va ser el que va passar a la conselleria d'Economia.

Diu el Suprem que «la violència física», que en principi és un element imprescindible per constituir el delicte de rebel·lió, passa a «un segon lloc» quan aquest es comet des d'un poder constitucional establert.

Segons l'opinió de la sala, els líders independentistes «van induir a uns dos milions de persones a què sortissin al carrer per votar il·legalment», amb la qual cosa, «com era totalment previsible i inevitable, hi va haver violència i hi va haver enfrontaments físics». I alerta que atès que els 6.000 policies destinats a Catalunya «de cap manera podien evitar que la decisió del Govern espanyol no fos doblegada», si haguessin intervingut més agents «és molt probable que tot acabés en una massacre, i llavors sí que seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos molt diferent».

És per això que la sala II assegura que «no és raonable», com fa el tribunal alemany, comparar el procés secessionista dins d'un país de la UE amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt. Aquí, expliquen els magistrats, «no es tractava d'ampliar o no una de les pistes de l'aeroport del Prat de Llobregat i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho». «Allò que aquí realment succeïa era que, després de més de dos anys dedicats a laminar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d'oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d'un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada», afirmen. I tot això, afegeixen, «posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l'Estat que protegia uns suposats col·legis electorals».

Per això els magistrats no dubten a afirmar que els líders independentistes «inqüestionablement violentaven els principis del sistema polític i jurídic que es plasma en la Constitució».

A la sala, el que més li crida l'atenció de l'argumentació del tribunal alemany és que comença amb un exemple hipotètic molt adequat a Catalunya, com és preguntar-se que passaria a Alema-nya si el president d'un dels estats federats incorregués en una conducta com la perpetrada a Catalunya. «Però a les poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir-hi i llisca de sobte cap al suposat fàctic de la pista de l'aeroport, fugint així del pantanós exemple comparatiu que tan adequat i pertinent resultava», indiquen els magistrats. En aquest sentit, subratlla que «si els fets que s'han vingut cometent a Espanya s'haguessin perpetrat en un land d'Alemanya amb els mateixos factors d'evolució, temps i resultat, no sembla gaire factible que tot això se saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica com es diu en la resolució del tribunal regional superior de Schleswig-Holstein».