Joan Carles Batanés sempre havia mostrat interès per la política, i quan tenia 23 anys es va presentar de número 9 a les llistes de CiU. Des d'aleshores aquesta qüestió s'havia limitat "a tertúlies de cafè", fins que fa uns mesos se li va proposar liderar un nou partit a Sant Fruitós. Dit i fet, als 43 anys, i animat "per les ganes de servir i millorar la situació del municipi que estimo, veient que el dia a dia no funcionava gaire bé", Batanés es va convertir en el candidat de Gent Fent Poble. Va considerar que tenia prou capacitat per assumir el repte, com a mínim sobre la base de l'experiència gestora i de treball en equip adquirida com a delegat al Bages, Berguedà i Anoia del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. El seu partit va ser la segona força més votada, amb quatre regidors, i va poder fer govern gràcies al suport del PSC i d'Imagina't, amb dos cadascun.

Han fet un pacte a tres bandes que ha deixat CiU a l'oposició després d'haver governat amb majoria absoluta en set mandats des del 79. Ja tocava un canvi?

Hem provocat una alternança política, que crec que ja és bona i necessària d'entrada, i a nivell de Sant Fruitós encara més perquè a l'Ajuntament hi havia una inoperància considerable. No és que les coses es fessin més bé o més malament, és que no se'n feien, i ha estat aquesta paralització el que ha mogut la gent a buscar un canvi per tornar a fer funcionar la política municipal.

Gent fent Poble tenia algun històric de CiU a la llista, com l'exalcalde Ignasi Sala. Fins a quin punt es pot establir un lligam entre els dos partits?

Som un partit nou que no té res a veure amb CiU, perquè a més tenim molta gent a la llista que mai no ha tingut cap vinculació a aquest partit. Ignasi Sala tampoc no encarna CiU. Més que un històric d'aquest partit és un històric de la política municipal, i el que encarna és una forma de fer política molt propera a la gent.

Admet que hi ha una certa tibantor amb l'anterior equip de govern?

No crec que hi hagi tibantor però és lògic que després de molts anys de majoria absoluta de CiU ens calgui a tots un procés d'adaptació. Crec que en aquest mandat les relacions seran molt cordials; ho aconseguirem amb transparència i explicant les coses.

Quins punts forts té aquest nou govern de tres?

Ens uneixen les ganes de treballar, i sobretot coincidim en la forma d'exercir l'acció de govern, que és parlar i actuar a peu de carrer per situar-nos al mateix nivell que la gent del poble.

Té alguna cosa a veure amb la voluntat de "dialogar i escoltar la ciutadania" que va expressar en el seu discurs d'investidura?

Un pacte de govern no significa tan sols repartir-nos la feina sinó acordar una acció comuna de govern, i en això estem tots d'acord que té un pes molt important dialogar i escoltar. I això s'aconse-gueix anant allà on hi ha la gent; al carrer, als comerços..., no n'hi ha prou que el ciutadà ens vingui a veure a nosaltres. Aquest és un dels aspectes que més s'han de millorar, perquè amb el temps que fa que som a l'Ajuntament, ens hem trobat amb persones que potser feia dos anys que esperaven poder parlar amb l'alcalde, i nosaltres en quinze dies ja ho hem fet. A més, no ens volem limitar a contestar peticions per escrit, sinó que fomentarem la comunicació verbal si el tema ho requereix. Igualment, els regidors volten diàriament pel poble, i jo, quan m'hagi aposentat del tot com a alcalde, també tinc la intenció de sortir un dia la setmana a voltar per conèixer de prop la realitat del carrer i dels barris.

Els seus socis d'Imagina't parlaven de fer consultes populars com una fórmula de participació...

Ens ho hem fet nostre en el pacte de govern, i en aquest sentit pensarem en algunes consultes, però això encara ha de madurar i ja ho anirem plantejant. També fomentarem la participació ciutadana agilitant les fórmules de contacte amb l'Ajuntament mitjançant les noves tecnologies. Volem que les relacions amb els ciutadans es potenciïn des de la xarxa.

Quant a una major transparència, quin compromís hi ha per part de l'Ajuntament?

Serà una transparència numèrica i de funcionament. En aquest sentit, es faran públics els pressupostos de l'any que comença i el tancament de l'exercici que acaba, i s'explicarà tot allò que succeeix i sigui d'interès públic. Només ens cal acabar d'estudiar com ho articulem.

També s'ha dit que les persones es posarien al davant quant a l'atenció en serveis socials. Com es tradueix això?

Els serveis socials seran objecte d'un seguiment important, i entre ells, la gran mancança que tenim ara és la llar d'avis. Tenim com a prioritat absoluta construir un edifici nou de la llar d'avis de cara al 2012.

L'atenció a les persones inclou ajuts a les famílies necessitades?

Ja n'hi ha, i els continuarem mantenint, perquè aquest aspecte l'anterior govern el portava força bé. Són ajuts que es donen a famílies amb risc d'exclusió social o amb rendes per sota del llindar de la pobresa.

Tanmateix, admet que serà un mandat complicat per la crisi?

Hi ha crisi en un context global i això també repercuteix en els governs municipals, de manera que els pressupostos dels propers anys, diria que els de tot el mandat, seran austers. Sant Fruitós té un endeutament inferior al 30 % i un nivell d'ingressos moderat. Per tant, dins d'aquest context d'austeritat, crec que amb una bona gestió Sant Fruitós té potencial per fer actuacions esperançadores.

A partir d'aquesta disposició, quines actuacions es prioritzaran, a banda de la llar d'avis?

Els accessos al municipi des de la carretera de Berga, especialment cap als polígons de la Serreta i Berga II, resoldre el problema del cobert del batre, la biblioteca, i els accessos a les escoles i a la llar d'infants. Són les actuacions que voldríem executar d'una forma més ràpida, però en volem fer moltes més. Amb relació als accessos a la carretera volem recuperar projectes que ja hi havia consensuats amb la Generalitat però que estan guardats en un calaix. Ara hem de veure com es financen, perquè la llàstima és no haver-los desenvolupat quan hi havia diners perquè la conjuntura econòmica era favorable. Aleshores hauria estat molt més fàcil.

Quin lligam hi ha entre aquests accessos i el manteniment de la competitivitat industrial que ofereix Sant Fruitós?

El municipi té molta oferta de sòl industrial i és molt bona, però no pot ser que alguns dels accessos siguin amb camins de terra, i no podem promoure els nostres polígons si no solucionem això. A nivell industrial hem de saber aprofitar la situació privilegiada que té el poble quant a comunicacions i el seu terreny pla.

El seu programa també donava molta importància al comerç. Què preveuen fer per potenciar-lo?

Partim del fet que el regidor de Comerç, Isidre Malagarriga, és comerciant i un gran coneixedor del tema. Volem crear àrees de preferència per a vianants allà on es concentra la major part del comerç, com ara el carrer del Padró i possiblement algun altre. També volem incrementar el nombre de places d'aparcament al centre del poble ocupant solars cedits a l'Ajuntament, com es fa a Santpedor.

Quant al creixement, es planteja alguna revisió del pla general del 1996?

Volem estudiar si realment hi ha aquesta necessitat perquè podria ser que n'hi hagués prou desenvolupant el que ja tenim. El que tenim clar és que abans de continuar creixent hem de tenir els serveis suficients per afrontar aquest creixement. Sant Fruitós vol gent, però s'ha de dotar dels serveis necessaris, com ara la llar d'avis, i si es vol continuar creixent gaire més, també s'ha de pensar en un nou CAP, per exemple.