El repte és majúscul i encara queda lluny, però cada dia és més a prop. Dos científics bagencs han participat en un projecte europeu per trobar una cura per al càncer de pulmó que, fins ara, ha aconseguit guarir casos de tumors en ratolins injectant nanomaterials de carboni amb materials radioactius a les cèl·lules malignes. Tot i aquest avenç, però, els científics fan una crida a la prudència i asseguren que queda un llarg camí per recórrer abans que l'experiment es pugui aplicar als humans.
El manresà Gerard Tobías, investigador de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), i la santvicentina Belén Ballesteros, de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), han estat al capdavant del projecte RADDEL, en què han participat una quarantena d'investigadors d'onze universitats i centres europeus d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i la República Txeca, entre d'altres. Dins d'aquest equip, Tobías ha exercit de coordinador del projecte, mentre que Ballesteros ha estat al capdavant de la divisió de microscòpia electrònica encarregada d'analitzar les mostres.
La teràpia que proposen busca incidir directament sobre els tumors evitant malmetre els teixits sans que l'envolten, com pot passar amb els tractaments actuals per radioteràpia. Aquest és, per a Tobías, el principal punt a favor d'aquesta teràpia. "Ara es pot irradiar el tumor però també el teixit sa d'entremig", exposa el científic. En canvi, amb el tractament del projecte RADDEL només resultarien danyades les cèl·lules cancerígenes, i així es redueix el risc general per al pacient (vegeu desglossat pàgina 3).
Després de quatre anys de treball ininterromput, el projecte ha arribat al seu punt final a l'espera d'aconseguir finançament per poder continuar les investigacions. Un finançament que, fins ara, ha estat a càrrec de subvencions a escala europea.
Un procés complex
Segons els científics, el projecte ha aconseguit reduir fins fer desaparèixer les cèl·lules cancerígenes en ratolins de laboratori. "Hem vist que els tumors han anat remetent", diu Tobías, que afegeix que després de les proves "la resta de teixits estaven sans".
Això no vol dir, però, que ja es pugui traslladar als hospitals. Tal com admeten, al tractament encara li queda un llarg camí al davant, s'han de fer proves en animals cada cop més grans abans de poder posar-lo en prova en éssers humans. "És el procediment habitual amb qualsevol fàrmac o tractament", recorda Ballesteros. Per això, puntualitzen, en el millor dels casos, l'aplicació d'aquest mètode per guarir el càncer no es podrà aplicar en humans fins d'aquí "uns quinze o vint anys", tal com apunta Tobías.
Tot i això, matisen que aquesta data seria en el cas que el tractament superés amb èxit tots els graons que encara li queden al davant. Un dels més importants és demostrar que la teràpia no és perillosa per a la salut. En la fase inicial, apunta Ballesteros, s'ha pogut demostrar que les cèl·lules benignes no n'han resultat perjudicades inicialment. Malgrat tot, encara no s'ha pogut documentar quins són els seus efectes a llarg termini sobre el cos.
