Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde, autoproclamat «Caudillo de España» i «Generalísimo de los Ejércitos», i conegut simplement com a Franco, va arribar al final dels seus dies avui fa just 40 anys. I ho va fer deixant enrere un rastre de sang que, quatre dècades després, no s’ha aconseguit comptabilitzar del tot. Encara hi ha familiars que anhelen trobar les restes dels seus. Un nombre indefinit de gent que qui sap on para. La xifra global és, ara per ara, inassolible, però no ho és la que fa referència als encausats i executats pel sistema que va imposar Franco a partir del 1939.

Amb un treball de rata de biblioteca, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha aconseguit recopilar i posar a l’abast de la ciutadania els procediments judicials militars (del 1939 al 1980) de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, una sèrie documental que aplega les dades de 78.660 catalans que en algun moment van haver de retre comptes a la justícia franquista per delictes contra el règim. I, el més rellevant: identifica amb noms, cognoms, edat i lloc de residència i naixement les 3.358 persones que, un cop jutjades, van ser sentenciades a mort.

Coincidint amb els 40 anys del decés del dictador, Regió7 ha realitzat el buidatge del que podríem anomenar les nostres víctimes: 5.678 persones encausades, 335 de les quals van ser executades. Anoiencs, bagencs, berguedans solsonins i cerdans que van morir en mans del règim. Tots entre el 1939 i el 1945.

El treball de l’ANC no jutja ningú, com tampoc ho pretén fer aquest article. No detalla si els sentenciats tenien també les mans tacades de sang, o van ser executats, només, per la seva ideologia. Transcriu, senzillament, les dades d’aquests morts. Dades, però, que evidencien la magnitud de la tragèdia: 335 persones que tenien família; 335 vides que es van apagar per ordre i execució de Franco.

45 noms més

El compendi de l’ANC recopila els executats a partir del seu lloc de residència, sense tenir en compte la població d’origen. Així, es comptabilitzen com a bagencs els nascuts a Almeria o a Jaén que vivien al Bages, però no s’inscriu dins la comarca un manresà que en el moment de ser encausat residia a Lleida. A partir d’aquesta premissa, l’ANC xifra en 290 els ajusticiats a la regió central. El buidatge que ha fet Regió7 ha volgut afegir aquestes persones nascudes aquí però residents en altres parts del país, un fet que ha engruixit el catàleg de morts fins als 335.

Isidros, i no Isidres

Els noms que apareixen a la llista estan transcrits tal com els va escriure la justícia franquista, la qual cosa crea canvis en els noms: segurament, Andrés Fernández Moreno, nascut a Jaén, resident a Súria i executat quan tenia 40 anys, es deia, efectivament, Andrés. Però el més probable és que el manresà Isidro Majó Viñas, ajusticiat als 35 anys, es digués, en realitat, Isidre.

Els documents mostren també algunes curiositats, com ara els sobrenoms amb què eren coneguts alguns executats. Així, descobrim que l’autoritat franquista identificava el surienc Emilio Martínez Gil (natural d’Almeria i ajusticiat als 38 anys) com El Torero; el cardoní Juan Martínez González (natural d’Alacant i executat als 27 anys) com a Juan de las Perras; el manresà Gustavo Puig Alegre (que en moment de morir, als 38 anys, vivia a Terrassa) com a Espartacus, o el cerdà Pedro Antonio Martínez Castillo (nascut a Saragossa i executat als 33 anys) com El de la Juliana.

Sospites i rebel·lions

Del total de 78.660 procediments, el 75 % fan referència a delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la insubordinació militar, que podien anar acompanyats d’agreujants com robatori, assassinat o tinença il·lícita d’armes, la qual cosa feia augmentar la pena.

També destaquen els expedients de depuració de funcionaris, als quals s’acusava de ser sospitosos de desafecció al règim (7,6 %); els incoats per actuació revolucionària de les persones processades (6,8 %), i els oberts per investigar l’actuació dels acusats abans i després de la guerra civil (3,5%). Amb menys mesura, trobem delictes de bandidatge, terrorisme, espionatge, activitats clandestines, manifestacions contra el règim o pas clandestí de frontera. Segons l’ANC, «per separat, cap d’aquests tipus de delictes, supera el 0,55 % respecte del total».