«Les decisions dels psicòlegs han d'estar ben informades perquè tenen conseqüències»

La interacció de factors personals i situacionals per predir el comportament centra la seva recerca

04.02.2017 | 07:50
David Gallardo-Pujol a les instal·lacions d´UManresa-FUB

El professor de Sant Vicenç és el nou responsable administratiu de l'entitat

Doctor en Psicologia i professor de la UB i d'UManresa-FUB, David Gallardo-Pujol és el nou secretari general de l'Associació Europea d'Avaluació Psicològica, de la qual fa cinc anys que és soci. Després de treballar un temps com a psicòleg «a la trinxera», aquest veí de Sant Vicenç de Castellet, de 39 anys, es va decantar de seguida per la docència i la recerca, les seves dues grans passions.


Què s'entén per avaluació psicològica?

Per prendre una decisió sempre hem d'estar informats, no podem fer-ho tirant una moneda a l'aire o mirant d'on bufa el vent i, per això, els psicòlegs tenim les nostres eines. Hi ha tota una disciplina dins la psicologia que s'encarrega de fer diagnòstics, es tracta de veure com està la situació i aconseguir el màxim d'informació d'aquella persona i d'aquell context per poder fer una predicció després. L'avaluació inclou des dels programes d'intervenció fins als típics psicotècnics per passar una oposició o per entrar en una empresa. Es tracta d'avaluar, observar i diagnosticar el màxim de bé una persona per poder prendre decisions.

I en aquest camp, quina és la tasca de l'associació europea?

Intentem ajuntar-nos per estar al cas de quines són les tendències d'avaluació que hi ha pertot arreu. En els últims anys, s'ha posat molt de moda no fer servir llapis i paper, ni qüestionaris, sinó avaluar amb els smartphones o a través de les eines que ens ofereix el Big Data, a partir del nostre comportament a Facebook o a Google. Amb la navegació per Internet aquestes empreses poden reconstruir la nostra personalitat.

Es tracta d'adaptar el coneixement que hi ha a aquestes tècniques i l'objectiu de l'associació és promoure aquest estudi i l'intercanvi entre professionals i acadèmics a tot Europa.

L'avaluació psicològica és present en molts aspectes de la vida quotidiana.

Sí, per exemple quan passes una oposició o si et donen la custòdia compartida. Està pertot arreu, i encara que no en siguem conscients les empreses també ens fan avaluacions psicològiques. És a dir, les entitats bancàries tenen perfectament clissats quins són els nostres moviments pels pagaments que fem amb la nostra targeta, o les companyies telefòniques. Això també és avaluació psicològica perquè és avaluació del comportament, el que volen és oferir-te els productes que més et convenen o que més els convenen a ells i ho fan a partir de l'estudi del teu comportament.

És a dir, que ens estan avaluant constantment, sobretot des d'Internet!

A vegades t'espantes i tot perquè penses: com és possible que Google sàpiga això! Doncs és perquè l'avaluació s'ha refinat molt. Es pot reconstruir la personalitat d'una persona a partir dels likes que fa a Facebook. Per exemple, segons el nombre d'amics que tens a les xarxes socials ets més o menys extravertit, les persones que es fan més selfies i les pengen són més inestables emocionalment perquè necessiten més aprovació social. Fins i tot, Facebook va fer un experiment en què manipulaven l'ordre d'aparició d'alguns elements en el teu timeline i en funció d'això manipulaven el teu estat d'ànim.

Internet, doncs, no deixa de ser una eina d'avaluació.

Ara amb la quantitat de dades que tenim podem començar a afinar moltíssim les prediccions. Predir el comportament depèn dels factors personals i de factors situacionals, els personals els comencem a tenir clars però els situacionals encara no, i estem intentant fer una avaluació seriosa de quines són les característiques d'una situació que fan que ens comportem d'una forma o una altra.

I en aquest aspecte centra la seva recerca.

Sí, el repte dels psicòlegs és saber com es comportarà una persona en un moment determinat concret. És el mateix repte que tenen els homes del temps que han de predir si plourà a Manresa un dia i a una hora concreta. Moltes preguntes que se'ns fan als psicòlegs són d'aquest tipus, com per exemple, si una persona que és a la presó, quan surti, al cap de dos dies posarà en risc la vida d'algú altre. Més enllà del contingut, és la mateixa pregunta, i podem respondre en termes de probabilitat, que és el que fan els meteoròlegs.

Però la feina del psicòleg implica una gran responsabilitat.

Hi ha decisions que prenen els psicòlegs que poden afectar molt la vida d'algú: donar o retirar una renda mínima d'inserció, donar o retirar una custòdia, un divorci, determinar si algú estava en el seu seny quan ha comès un crim o no. I aquestes decisions han d'estar molt ben informades i has de saber quin era el context, què es el que ha passat per la ment d'aquella persona i com és aquella persona, perquè l'informe que acaba signant un professional té conseqüències. Aquí no passa però, per exemple, al Brasil si una persona té un accident de trànsit i es demostra que el psicotècnic no està ben fet o el van fer de pressa i cor-rent sense les garanties mínimes, el psicòleg va a la presó. És com un arquitecte o un enginyer de ponts i camins, tu no li encarregaràs mai un pont sense que calculi bé unes estructures, si s'ensorra un pont se'n va a la presó. Jo m'arriscaria que fos així perquè d'aquesta manera les coses es farien amb més ulls. És una petita crítica constructiva.

I quin serà el seu paper dins l'associació com a secretari general?

Fonamentalment administratiu, vetllar que tot funcioni correctament. També m'encarregaré de coordinar els comitès de decisió de premis que cada any es donen a la trajectòria científica, seré el responsable de la comunicació de l'associació i faré d'enllaç amb la revista de l'entitat, de la qual sóc editor associat. Hauré de gestionar tota la paperassa i custodiar els arxius, tenim eines d'avaluació dels anys 20 que són fantàstiques, a Barcelona hi ha coses molt interessants perquè havia sigut un dels pilars de l'avaluació europea a principi del segle XX.

I ara ho continua sent? Quin paper juguen Catalunya i l'estat en el marc europeu?

D'entrada, al comitè executiu hi ha dues persones amb passaport espanyol, el tresorer que és de l'Autònoma de Madrid i el secretari general, que sóc jo. Per tant, gestionem els diners i cap on volem anar. Sí que és veritat que hi ha molta tradició d'avaluació a Espanya i a Catalunya. Aquí sempre s'ha intentat fer les coses molt ben fetes i totes les universitats catalanes tenen una assignatura d'avaluació psicològica i està raonablement ben introduïda en molts àmbits. Hi ha moltes empreses que la fan servir, que tenen psicòlegs molt ben formats, és dir que ens la prenem seriosament. Les institucions també estan preocupades, en general, per fer una bona avaluació psicològica. Per exemple, a les oposicions de Mossos i Bombers tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona intenten vetllar perquè les coses es facin bé. Els grans clústers a nivell europeu d'avaluació serien a Catalunya i Madrid, a Alemanya, Flandes i al Benelux.

Quins reptes s'ha marcat per al seu mandat com a secretari general?

Volem intentar canviar els estatuts per agilitzar la gestió de l'associació, incrementar el nombre de socis perquè mai n'hi ha prou i hi ha països que estan infrarepresentats, i renovar la pàgina web. Una altra cosa que m'agradaria molt és incrementar els vincles de l'associació amb altres associacions d'avaluació que hi ha pel món.

I tot això ho haurà de combinar amb les seves dues grans passions: la recerca i la docència, no?

A nivell personal vaig estar una temporada treballant «a la trinxera» fent coses aplicades, i em vaig adonar que m'agradava molt la recerca. Vaig tornar a la universitat i vaig fer el doctorat, i em va agradar tant que m'hi vaig quedar. Fer classes m'encanta, m'ho passo molt bé amb el contacte amb els estudiants. L'acadèmia et permet una gran llibertat, a l'empresa privada sempre tens la pressió del dia a dia, d'haver d'aconseguir clients i diners. Això també passa a l'acadèmia perquè també has d'aconseguir projectes, és allò de publish or perish (publicar o morir), però tens més llibertat a l'hora de triar el tema al qual et vols dedicar, tens la llibertat de càtedra que també et permet ser crític, i si no estàs d'acord amb alguna teoria d'algú la pots posar a prova i veure si funciona o no, i amb això m'ho passo molt bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Una veïna amb cubells de reciclatge
Navarcles quadruplica el reciclatge en el primer mes del porta a porta

Navarcles quadruplica el reciclatge en el primer mes del porta a porta

Durant el juliol es va reciclar un 82,5 % del residu generat, quan la xifra oscil·lava entre el 20...

Un gest pel càncer infantil als Andes

Un gest pel càncer infantil als Andes

El Centre Excursionista del Pont fa visible la tasca d'una entitat del poble que lluita contra la...

Cardona dinamitzarà el corre de bou amb una exhibició de retalladors

Cardona dinamitzarà el corre de bou amb una exhibició de retalladors

La vila viurà la festa major del 9 al 12 de setembre, però amb pregó previ del president d'Òmnium,...

Santpedor aprofita l'estiu per fer l'obra d'urbanització del Portal de Berga, al barri antic

Santpedor aprofita l'estiu per fer l'obra d'urbanització del Portal de Berga, al barri antic

Els operaris de l'equip de manteniment de l'Ajuntament de Santpedor estan treballant aquests dies...

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema