L'escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort va afrontar ahir el repte de recuperar una tradició perduda al poble: Les Caramelles. «Me'n vaig adonar que quan explicava als alumnes la tradició de les Caramelles no sabien a què em referia i d'aquí va sorgir la proposta», afirma Marina Casellas, mestra de música al Pont. L´escola té un pes important dins del poble i sovint ha d´assumir el paper d´impulsar les festes tradicionals. «Es tracta que els nens coneguin les tradicions de Catalunya i que el poble recordi que fa una generació s´havien celebrat les Caramelles», sosté Montse Puig, directora de l´escola.

Un conjunt de barretines, espartedenyes, bruses blanques i faldilles ruixades de flors es van escampar a primera hora pels carrers del poble. Els alumnes vana anar arribant a la plaça Major i els pares i mares i veïns van fer una rotllana al seu voltant. Cada curs es va dirigir, classe per classe, per ballar la seva dansa. Diversos pares i mares hi van anar també com a caramellaires.

«La plaça està plena, és un gran esforç per part de l´escola», remarca Cecilio Rodríguez, l´alcalde del municipi. «Cal que siguin les entitats i la gent del poble les que empenyin l´Ajuntament, perquè així tindrà segur el suport social, i les Caramelles poden ser un exemple», afirma l´alcalde.

El següent punt és la plaça de l'Ajuntament. Els alumnes canten i ballen acompanyats d´Abanda, la banda de música de l'escola. Victòria Rives, tutora de la Unitat de Suport a l´Educació Especial (USEE), va impulsar aquest projecte amb l´objectiu d´endinsar els seus alumnes en el món de la música. «La música els fa créixer», sosté Victòria. De fet, Montse Puig explica que fa temps que proposen a l´Ajuntament la creació d´una escola de música al poble i que la banda de l´escola resulta ser una primera llavor.

L´última parada va ser l´escola. Puig remarcava la importància de la relació entre les famílies i el centre. Sovint, la música i la dansa faciliten aquesta cohesió. Tot i que, tal i com explica Marina Casellas: «La música i la dansa no tenen sempre el protagonisme d´avui».