Súria i Callús han posat en marxa les batudes de recollida i anàlisi d'excrements per tal d'imposar sancions als responsables dels gossos que no els recullin de la via pública. Súria ja ha realitzat una primera batuda durant la qual es van recollir nou excrements. Tot i que tot just ara s'ha començat a aplicar el procés de seguiment que pot acabar en sanció (i que encara no s'ha aplicat cap multa), Anna Bonvehí, cap de serveis de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, assegura que el nombre d'excrements ha caigut en picat a partir de l'obligació de censar genèticament els gossos. A Callús encara no s'ha fet cap batuda i es preveu fer la primera aquesta setmana. «Estem fent una valoració molt positiva d'aquesta iniciativa», afirma Bonvehí.
El mètode de registre a través de l'ADN dels gossos l'ha impulsat la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener amb l'objectiu d'eliminar els excrements de la via pública. Aquesta segona quinzena de juny s'ha procedit a recollir les primeres defecacions i a fer-les analitzar, però encara no s'han obtingut els resultats de la primera batuda a Súria, ja que s'han de seguir una sèrie de passos. Un cop es recullen els excrements s'envien al laboratori per tal d'extreure'n l'ADN i contrastar-lo amb el dels animals censats genèticament. Així, es pot localitzar el responsable de l'animal.
Ambdós municipis han implantat l'obligació de tenir l'animal censat genèticament i inscrit en el cens municipal corresponent. De fet, els ajuntaments dels dos municipis consideren un èxit la resposta ciutadana que hi ha hagut. Els responsables dels animals que no estiguin censats tindran una sanció. «La policia, de manera periòdica, anirà fent controls» per verificar que els gossos estan degudament registrats, explica Bonvehí.
El 31 de maig passat va finalitzar el termini perquè els ciutadans dels municipis de Súria i Callús poguessin censar genèticament els seus gossos de manera gratuïta. Un cop finalitzat el termini, els veïns s'hauran de fer càr-rec dels costos que representa aquest tràmit obligat.
El sistema de cens genètic caní, impulsat per la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, és un registre municipal de l'ADN dels gossos i gosses que serveix per evitar els abandonaments, perseguir el maltractament animal o identificar les defecacions de la via pública. Bonvehí sosté que a la via pública ja s'ha reduït el nombre dels excrements, però encara és massa aviat per valorar si s'han reduït altres qüestions com l'abandonament o el maltractament animal.
Súria i Callús són els primers pobles bagencs que tiren endavant el projecte, ja que tenien aprovada la modificació de l'ordenança municipal sobre la tinença d'animals domèstics. Sant Joan de Vilatorrada és el tercer poble que forma part del projecte, però està pendent d'adequar l'ordenança municipal per poder-ho aplicar.
«Aquesta iniciativa aixeca molta expectativa, ja que cada cop són més els municipis que s'estan interessant per aquest servei», assegura Anna Bonvehí. Considera que a la resta de municipis bagencs els servirà l'experiència d'aquests tres primers municipis, però que cada població té la seva manera de resoldre aquesta problemàtica.
