Noah Domínguez té 18 anys i és una noia transsexual. És a dir, va néixer amb cos d'home, però sempre s'ha sentit dona. Admet que va tenir una infància feliç, però que a poc a poc li va costar acceptar el seu cos fins que va decidir que era el seu, que l'estimava, i que podia sentir-se dona amb penis o sense. Un cop es va acceptar, la seva por més gran va ser el rebuig social i, per això, creu que les colònies per a adolescents LGTB «són una oportunitat per conèixer gent igual que tu i per sentir-te lliure».

Precisament, les colònies Oasis van néixer ara fa tres anys per donar resposta a la necessitat de crear espais de trobada de joves LGTB. Segons un dels educadors, Miquel Missé, les estades tenen el triple objectiu de ser un espai antibullying, on la gent que ha patit assetjament per la seva orientació sexual o identitat de gènere es pugui retrobar, un espai d'apoderament i per conèixer referents LGTB positius.

El projecte és pioner a Europa i és liderat per l'associació Candela, que s'adreça a joves d'entre 13 i 18 anys gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Hi col·laboren també AMPGIL, l'Associació de mares i pares de persones LGTB i Transfamília, el grup de famílies de persones trans. Les estades duren sis dies i es fan a Mura. En aquesta ocasió hi participen 30 joves, una xifra que multiplica per tres la del primer any.

«El que veiem és que molts adolescents han tingut molt poques oportunitats de trobar-se amb iguals i venir aquí els fa sentir molt bé», comenta un dels educadors, Miquel Missé. Segons explica, els joves passen «d'aquesta sensació de pensar que ets l'únic del teu institut que té aquesta forma de diversitat sexual a conviure amb un grup on tothom ho és».

De fet, l'existència d'Oasis no treu que la resta de colònies convencionals hagin de ser inclusives i puguin abordar tot tipus de diversitat. Però el cert és que, segons una de les educadores, Sara Bar-rientos, «tenim molts adolescents que no van a les colònies convencionals per les incomoditats i discriminacions que viuen».

Aquest és el cas de Carles Moreno, a qui sempre li han agradat molt les colònies, però se n'estava d'anar-hi perquè «quan hi anava em deixaven en una habitació sol perquè ningú volia dormir amb mi per ser 'una marimatxo'. Aquí no tinc cap problema, puc dormir a l'habitació amb qui vulgui i ningú em mira malament per fer-ho».

«Això és un oasi»

Noah Domínguez és una noia transsexual. Quan va començar la transició de sexe va veure l'anunci de les colònies i va pensar que en aquest espai tindria la possibilitat de sentir-se lliure i de ser ella mateixa. «La meva por era el rebuig social, i aquí tinc la sort de no tenir cap por», va explicar. La meva infància va ser feliç, però quan vaig començar a tenir consciència vaig patir més i, a poc a poc, m'he anat acceptant i he anat veient que puc ser una dona tingui o no tingui penis. «Aquest és el meu cos i l'estimo», subratlla. Després de superar la majoria d'edat, la Noah vol que el seu cas serveixi d'ajuda a la resta d'adolescents de les colònies. «He començat el procés d'hormones i tinc tota la documentació i els puc guiar», apunta.