»El Manresa no mereix ser cuer tan despenjat. En les classificacions amb coeficients que fem servir els entrenadors, hauria de tenir almenys un parell de victòries més, però no han fet els deures i no han sabut resoldre en el final dels partits». És la trista realitat explicada per una autoritat com Salva Maldonado, que va seure set anys a la banqueta del Nou Congost. L'ICL Manresa baixarà a la LEB, però almenys ho farà donant la cara. Ho ha fet en els tres darrers desplaçaments, a Andorra, a Gran Canària i ahir davant de l'Estudiantes anotant 90 punts a domicili. El triple de Pere Tomàs no va entrar, com tampoc una safata de Cvetkovic. Va resultar infructuós un contraatac de Machado i no es va saber defensar bé els pivots Suton i Brown. Van ser detalls, però la suma de tots ells va impedir una victòria segurament merescuda.
Els responsables de premsa de l'Estudiantes van passar, abans de l'inici del partit, un full amb dades prèvies del partit que il·lustraven amb les imatges de dos jugadors que han actuat als dos equips, Jordi Grimau pels locals i Xavi Rey per l'ICL. No podien haver escollit millor, ja que tots dos van ser els homes més destacats de tots dos equips en el primer període. Grimau va anotar set dels primers onze punts del seu equip i Rey va explotar el joc interior, sobretot a còpia de ganxos, abans de deixar la pista per haver comès dues faltes personals.
L'ICL va començar concentrat, amb quatre punts d'avantatge després de dos bàsquets de Machado (2-6), però un triple i un bàsquet de l'esmentat Grimau van donar els primers avantatges als madrilenys, que entraven al partit amb l'11-10. Els manresans jugaven de manera alegre, però no trobaven la manera de trencar el ritme ofensiu d'un equip que llança tant com l'Estudiantes i que, a sobre, va començar a trobar el seu millor home, Edwin Jackson, per aconseguir set punts de diferència (20-13, a 3:54 minuts del final). De tota manera, el Manresa no es va enfonsar com d'altres dies. En va tenir bona part de culpa la gran intensitat defensiva i l'entrada d'un Cvetkovic que va marcar millor el ritme i que va fer un triple (24-23, a 1:03 min). Quatre punts de Jaime Fernández, dos dels quals en l'últim segon, però, van donar quatre punts a l'Estudiantes al final del quart.Millor defensa
En el segon quart, el Manresa va estar millor al darrere. També hi va influir que l'Estudiantes va fer entrar tots els reserves de cop i va tenir més problemes sense anotar, amb Jackson, Grimau i Suton a la banqueta. En canvi, els suplents manresans van donar la cara, primer de la mà de les penetracions de Trapani i després amb dos triples seguits, de Belemene i de Cvetkovic, sobre la botzina de possessió, que van donar el màxim avantatge (30-36).
La pena va ser que els bagencs no van poder consolidar l'avantatge. Cinc punts seguits d'Alec Brown, amb un triple i un alley-oop van tornar a aproximar els locals, i Wilson va capgirar el resultat amb dues entrades a cistella força afortunades. A més, Suton i Arteaga van col·locar quatre punts de diferència a 2.09 min (43-39), però una sorprenent entrada d'Aranitovic i un bàsquet de Machado van tornar a donar avantatge a un ICL que ja tornava a jugar contra tots els titulars. Un d'ells, Suton, va fer l'últim bàsquet del període abans que Machado fallés el seu amb el marcador a zero i provoqués que el resultat a la mitja part fos de 45-44 en contra, amb tot obert.
Duel de bases
El tercer quart es va plantejar com un duel entre els dos directors de joc de l'equip, Omar Cook i Michael Machado. L'animador del WiZink Center anomena Master Chef el base nord-americà de l'Estudiantes, i és ben bé que l'ex de l'Unicaja va oferir plats ben suculents en els primers minuts d'aquest tram del partit. En cinc minuts, Cook va fer dos triples impressionants i puntejats, i va repartir una bona assistència a Jordi Grimau, que feia estona que no anotava. De tota manera, i malgrat que Machado no estava tan encertat de cara a cistella com en la primera meitat, els manresans es mantenien dins el partit i recuperaven l'avantatge amb dos tirs lliures de Pere Tomàs (53-54). Jackson van tornar a avançar el seu equip, però, aleshores, hi va haver una sèrie d'accions que van demostrar que l'ICL jugava amb cor. Primer, Auda va llançar un triple que no va tocar ni el ferro, però va tenir prou capacitat de reacció per recuperar la pilota en defensa i anotar el triple en la jugada posterior (57-57). Aleshores va arribar el moment de Trapani. El nord-americà, el més efectiu a l'hora de trobar espais, va fer un alley-oop, una esmaixada i un altre bàsquet seguits per col·locar el 64-63. En els darrers segons, però, l'ICL no va poder defensar ni la continuació de Brown ni la darrera jugada, en què Jaime Fernández, com al primer quart, va anotar per al 68-65 final.Pivots i Cvetkovic
El darrer quart va començar sense que el Manresa trobés la manera d'aturar Alec Brown. Ja fos llançant des de fora, com buscant accions a dins, el nou fitxatge de l'equip de Maldonado va donar sis punts al seu equip (73-67) en un darrer quart novament anotador. A l'altra banda, era Cvetkovic qui duia el ritme i, entre ell i Trapani, permetien que el Manresa fes la goma i arribés a perdre tres vegades de fins a sis punts (87-81, a falta d'1:19 min). En aquest temps es van anotar fins a 17 punts entre els dos equips, en un final embogit. Semblava que el 92-88 de Grimau era decisiu, a 27 segons pel final, però Cvetkovic li va arrencar una controvertida falta en defensa i va situar el 92-90. El base local, Omar Cook, només va encertar un dels dos tirs lliures de què va disposar, a 17 segons per al final. Faltava una última jugada i semblava que l'Estudiantes faria falta per evitar el triple. Però no va ser així. Machado va treure la pilota a Tomàs, qui va llançar un triple que hauria conduït a la pròrroga, però la pilota va fer la corbata i no va entrar. Creu. Normal en Setmana Santa.
