Pierre Oriola, nou jugador del Barça, va tenir una familía manresana quan va arribar al Nou Congost sent júnior. Igor Ibaka, Johan Kody, Marcus Eriksson i Deng Mayot també han format part d'una llista que fins ara tanca David Efambe. Aquest jove congolès de només 16 anys és l'última promesa del Bàsquet Manresa que ha conviscut amb una família d'aquí quan ha arribat al club.

«Per a mi, l'Arnau ha estat el meu germà i estic molt feliç de viure amb ell. I la Merche és molt bona i per a mi és la meva mare catalana», explica Efambe sobre la família d'acollida. El seu germà català és l'Arnau Cumelles, jugador gironí del júnior que també era nou al club aquesta temporada. Ell i la seva mare, la Merche, es van traslladar a Manresa l'estiu passat. Va ser llavors quan els va arribar la proposta d'acollir.

«El club buscava famílies i jo em vaig oferir. Com que jugaven junts pensava que s'obriria més i no estaria tan sol», explica la Merche. «Els nois que vénen de fora es troben sols. Jo em posava en el seu lloc i preferiria que un fill meu estigués amb una família».

El David agraeix aquesta ajuda: «M'he sentit molt bé amb la família, m'ha ajudat a conèixer millor les coses de la vida». Entre les novetats que va trobar a manresa hi havia «l'idioma, els horaris... Però m'agrada viure aquí. L'adaptació el principi va ser difícil pel canvi, però el final ha estat genial. Sense ells hagués estat molt més difícil, m'ajuden molt».

El David ja feia un parell d'anys que no vivia amb una família: estava envoltat de nois a la Fundació Ibaka, al Congo. I tenia un ritme de vida diferent. «És un noi molt tranquil», destaca la Merche. «Al principi tenia un problema amb els horaris i el control del temps», puntualitza l'Arnau. «Li costava aixecar-se aviat. Li agrada molt dormir», va concloure la Merche.Moltes novetats

A part de matinar, venir a Manresa va comportar més novetats per al jove congolès. «Al principi li costava per l'idioma, pel menjar, anar a l'escola... Allà tenen una altra manera d'estudiar. Els costa la higiene. Però els ho expliques i tot va bé. Des d'un principi li marques pautes i no hi ha cap problema», relata la Merche, que tractava el David com si un fill més.

«He intentat ser estricte. Des del club em van dir que no el consentís més perquè ve de fora i no té aquí la família, que no et faci llàstima», explica. I «ell també veia que a casa hi havia unes normes i les complien tant l'Arnau com el David». De fet, més que frenar-lo, la Merche li havia d'anar al darrere perquè el David no sabia demanar algunes coses: «No és com un fill que et va tot el dia al darrere dient 'jo vull, jo vull, jo vull'. Li havies de preguntar si li feia falta alguna cosa. Ell mai demanava res, era molt prudent. Li has d'anar al darrere. Per exemple, ha de portar aigua a l'entrenament i li havies de fer memòria».

Una experiència enriquidora

Entre les conclusions de la Merche després d'haver acollit el David és que «el teu fill s'adona que té molts privilegis». I l'Arnau afegeix: «Aprens noves cultures. Jo he après alguna paraula en francès, no moltes. Però també vius una nova experiència».

En canvi, l'adaptació del David amb les llengües va ser ràpid, com ratifica la seva mare manresana: «Té facilitat per als idiomes, ha après català i castellà». I al principi, si no s'acabaven d'entendre, trobaven la manera: «Jo parlo una mica de francès i hi ha una cosa que és universal: la mímica».

El David tampoc va tenir problemes per adaptar-se als àpats de la Merche: «Des del club se'ls deixa clar que han de fer una dieta, menjar pollastre, pasta... Amb ell no hi havia cap problema. Tinc més problemes perquè l'Arnau mengi verdura! El David és agraït amb el menjar».

Amant dels dibuixos animats

El que sí va sorprendre la seva família d'acollida va ser la fascinació del David pels dibuixos animats. «Veies un noi de dos metres, molt gran, com un nen davant la tele», diu la mare. «Li agraden les pel·lícules de Disney. Si fins i tot cantava El rei lleó», afegeix el germà, amb qui compartia casa i equip. Tots dos formàven part del júnior del Bàsquet Manresa, encara que el David no podia jugar per temes burocràtics.

«M'he sentit molt i molt bé vivint amb un company d'equip. En tot moment m'ha ajudat a veure com funciona tot, tant dins a casa com a fora i en el bàsquet», assegura el jove congolès, que també ha ajudat en l'adaptació de l'Arnau a la ciutat. «Com que érem del mateix equip, comentàvem els entrenaments a casa».

A més se'ls unia moltes vegades l'egipci Ahmed Khalaf, que vivia a la FUB però que s'apuntava moltes vegades a dinar amb ells. «Vam anar de rebaixes a Barcelona i va ser un xou a plaça Catalunya. I també vam anar a la cavalcada dels Reis, els va sorprendre», recorda la Merche amb un somriure. «Ha estat una experiència molt bona i no em faria res repetir».