El Museu Etnològic de Barcelona acollirà a partir del dia 29, fins després de Reis, una exposició de vestits antics restaurats de la festa i diferents materials d'aquesta celebració el més reculats dels quals daten del segle XIX. La mostra es titula La Patum i altres patrimonis i ocuparà el 70% de l'espai dedicat a l'exposició, més de 200 metres quadrats d'aquest espai museístic. Algunes de les peces que s'hi exhibiran es podran veure en públic per primera vegada segons ha explicat a Regió7 Albert Rumbo, responsable de la recerca i documentació del patrimoni.

Una de les estrelles d'aquesta mostra seran els vestits antics de la Patum ja restaurats. Una petita part d'aquesta col·lecció es va poder veure el novembre passat a Berga amb motiu del cinquè aniversari de la proclamació de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Albert Rumbo precisa que a Barcelona es podrà veure el 90% "dels vestits que tenim restaurats". Cada peça durà informació sobre els sastres que van fer els vestits, durant quins anys es van fer servir i quant van costar. Per exemple, s'hi podran veure els vestits sencers dels gegants de l'any 1927 i els dels gegants nous del 1957, ha detallat Rumbo.

Els vestits petits i la resta de materials s'exposaran en un total de dinou vitrines, com la corona reial de l'àliga, que es va utilitzar del 1939 al 1968, les restes de la corona reial de l'àliga de final del segle XIX i la casaca del tabaler del 1919 al 1956. Entre el material més antic figura un pantaló de turc del 1890, un cap de cavallet també de final del segle XIX i el casquet de la geganta vella de la mateixa època, així com també una bata d'un nan vell i les dels nans nous. Els vestits dels gegants s'exhibeixen en uns penjadors a mida fets especialment per a l'ocasió, segons ha explicat Antoni Fabregat, responsable de l'exposició.

Aquest material es complementarà amb fotografies antigues i actuals de la celebració berguedana. La mostra també permetrà gaudir de la projecció d'un audiovisual que recull el testimoniatge de berguedans i patumaires que expliquen com viuen la festa i un recull de la seva història.

Finalment, una de les sales que Fabregat qualifica de "petit divertimento" intentarà introduir l'espectador al bell mig d'un salt de plens. S'hi han col·locat quinze maniquins amb vestits vells i fets malbé de plens de la festa per escenificar-hi uns salts de plens a través de les imatges i el so. Antoni Fabregat ha dit que aquest cas, els vestits vells sense arreglar, "era el que buscàvem" per donar aparença de realitat i aconseguir transportar els espectadors a la plaça de Sant Pere.