Popularment es coneix sant Pere com el responsable d´obrir les portes del cel. Demà, diumenge, els assistents a la festivitat de Sant Pere de Madrona que se celebra a Berga també rebran una clau. De ben segur que no podran obrir cap porta, perquè és de galeta i molts se la cruspiran abans d´arribar a casa.

Com ja és tradicional, després de la missa que se celebrarà a l´església de Sant Pere de Madrona, les priores repartiran entre els assistents aquestes claus que des de fa quinze anys elabora Pere Espelt, del forn Espelt de Berga. És forner, i ell i la seva germana Teresa són la segona generació del negoci familiar que va començar el seu pare, Toni Espelt, ara fa 51 anys. Des del 2001 aquest establiment és l´encarregat de preparar aquestes galetes que formen part indestriable de la celebració. El forn Espelt va agafar el relleu del forn Queralt quan va tancar portes. Tal com recorda Pere Espelt, «ens van demanar si volíem continuar la tradició, i així ho hem fet, no hem canviat res des de llavors, perquè seguim exactament la mateixa recepta i fins i tot fem servir el mateix motlle».

Farina d´ametlla, llet, aroma de llimona, sucre i llevat. Ingredients molts senzills per a una galeta molt fàcil de fer, assegura Espelt, però que creu que per això agrada als qui en mengen. «En el fons no té cap secret, perquè es tracta d´una massa molt senzilla, la gràcia de tot plegat és la forma de clau envoltada de la tradició de la festa de Sant Pere».

Entre ahir i avui Espelt ha posat a punt la massa i ha donat forma a les 300 claus que demà es donaran entre els feligresos que participin a la celebració. Enguany, una xifra lleugerament menor a la dels altres anys, ha concretat.

Assegura que porta la professió de forner a la sang des de ben jove, segurament perquè l´ha viscuda tota la vida a casa seva. Confessa, però, que és un ofici «molt més lligat del que la gent es pensa». Espelt fa referència, principalment, als horaris que els toca fer, als que es dediquen al sector de la fleca i la pastisseria, i també a la quantitat de festius que hi ha. «Normalment treballem de nit i, a més, quan hi ha una festa, vol dir que treballarem el doble».

No li agrada queixar-se perquè gaudeix de la seva feina, que assegura que ha evolucionat substancialment amb el pas dels anys. «No pel que fa als procediments a l´hora d´elaborar el pa, que continuen sent molt similars, sinó a la gran quantitat de varietats de pa que fem a demanda dels clients», destaca. A banda del pa tradicional, Espelt explica que al seu

obrador -que es manté des de fa mig segle al carrer Pere II de Berga- cada vegada hi tenen més protagonisme noves varietats «que es posen de moda durant una temporada i després acaben desapareixent». Amb el pa rodó de pagès tradicional hi conviuen ara pans d´espelta o fajol. Una de les darreres incorporacions al mostrador és el pa fet amb llavor de xia. Sap, però, que el client mana, i Espelt és mostra obert a continuar investigant.