E n una nit normal, a Coll-serola es poden veure 50 estels. A Saldes, milers. També es pot observar amb claredat la Via Làctia. «Entre un cel contaminat de l'àrea metropolitana de Barcelona i el de Saldes hi ha factors de visibilitat 30 vegades superiors». Així ho explica a Regió7 Sergi Paricio, cap del servei de Prevenció de la Contaminació Lumínica de la Generalitat. «Hi ha pobles on s'ha deixat de veure la Via Làctia» a causa de la contaminació lumínica, una xacra de les societats industrialitzades. Això passa arreu del món. Per exemple, es calcula que a la Unió Europea el 60% de la població no veu els estels i als Estats Units el percentatge s'enfila fins al 80%.
La bona visibilitat del firmament és una de les raons que han fet que Saldes hagi esdevingut el primer municipi de Catalunya amb zones declarades com a Espais amb un cel nocturn de qualitat (Ecnq), en concret la plaça de l'Espà i el mirador del Gresolet, amb una categoria d'espais amb bona i molt bona qualitat del cel. Però no són les úniques. Hi ha altres zones del país -al Berguedà mateix- que podrien complir «els mínims de qualitat per fer-hi observacions astronòmiques», admet Paricio. «El que realment és important del projecte i el que el distingeix» és que el consistori saldenc ha fet un pla de prevenció de la contaminació lumínica que inclou diferents accions, com la millora de l'enllumenat públic i mesures per evitar la contaminació que garanteixin que al seu cel es continuaran veient estels.
Justament per tal d'aconseguir aquesta figura d'espai amb cel nocturn de qualitat, l'Ajuntament de Saldes ha hagut de presentar un pla d'actuacions, entre les quals hi ha un Pla de prevenció de contaminació lluminosa, que ha estat elaborat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya i l'ha validat la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del departament de Territori i Sostenibilitat (TES).
Aquest pla consta de dues parts: una diagnosi de la situació lumínica del municipi amb mesures de la qualitat del cel, i una segona amb les actuacions que cal fer sobre l'enllumenat públic. El pla inclou un seguit d'accions per promoure la valorització d'aquest recurs ambiental, mitjançant xerrades de personal especialitzat; activitats encaminades a promoure el coneixement del medi natural nocturn, com observacions astronòmiques, excursions nocturnes, o turisme rural; habilitació de la senyalització i facilitat d'accés dels espais declarats; i millores de les instal·lacions d'enllumenat.
Menys contaminació lumínica
Entre les mesures que durà a terme l'Ajuntament de Saldes hi ha la d'aplicar tecnologia tipus LED, «sostenible amb l'entorn, de llum groguenca. Aquesta llum és la més apropiada per reduir la contaminació lumínica, i és especialment important que s'instal·li a l'entorn de les zones d'interès natural» com és el Pedarforca i el parc del Cadí-Moixeró, a Saldes.
El consistori saldenc ja ha engegat un pla per posar aquest tipus d'il·luminació al municipi i canviar també els quadres elèctrics per ser més eficients. Una actuació que té un cost global de 90.000 euros i permetrà substituir més d'un centenar de lluminàries en els propers tres anys, segons ha explicat a aquest diari l'alcalde, Moisès Masanas. Per ara ja se n'han canviat unes quaranta.
Aquesta mesura suposarà un estalvi de 12.000 euros anuals, segons el batlle. Actualment el municipi té una potència contractada en enllumenat públic de 19,8 quilowatts. I quan s'hagi substituït l'enllumenat per LED groguencs serà de 8,5 quilowatts. A hores d'ara la despesa és de 93.806 quilowatts per hora i es passarà a 10.728 quilowatts. El cost energètic el 2016 ha estat de 15.907 euros i ha de reduir-se 12.000 euros i situar-se en 3.317 euros, segons les previsions de l'alcalde. La mesura també suposarà la reducció de 94 tones d'emissions de Co2 a l'atmofesra. El període de retorn d'aquesta inversió, per a la qual el consistori ja ha demanat ajudes, és de 7,2 anys, ha explicat Masanas.
Les accions previstes al pla permetran «reduir la despesa energètica de l'enllumenat municipal el 78%, eliminar el 75% de llums contaminants, i reduir més del 80% la llum emesa cap al cel», segons fonts del TES.
Un tresor per generar vida
Un cel net és un tresor i el valor afegit que exhibeix Saldes, que aposta per treure el suc d'aquest regal de la natura per confegir una nova oferta turística astronòmica per desestacionalitzar la temporada. Amb modèstia, coneixedors que altres propopostes de més envergadura com les del Montsec, que registra 30.000 visitants l'any, són figues d'un altre paner, però amb la convicció i determinació que aquest és el camí que cal seguir, segons Moisès Masanas. L'objectiu del consistori és «intentar fer un poble el màxim de sostenible que sigui un reflex del que ens envolta, i apostem per fer inversions que ens acostin a aquest objectiu». L'alcalde matisa que «també volem un poble viu, no un que diguis que maco però que és un pessebre i no hi viu ningú». Masanas exposa que pobles petits com Saldes tenen problemes de despoblament. «El que volem és que cada euro que invertim tingui un retorn i ens creï més oportunitats de negoci, sostenible i adaptat a la nostra manera de viure».
