Un projecte estrella que ha estat encallat massa temps

16.07.2017 | 00:11

«S'hi han trobat un munt de tresors paleontològics i se n'hi podrien trobar encara més, si hi hagués pressupost per fer més estudis», explica el biòleg Josep Marmi, que ha treballat durant anys al jaciment. El del Centre d'Interpretació Paleontològica de Fumanya ha estat un projecte somniat durant més de quinze anys al Berguedà, per poder fer difusió de l'enorme potencial de la zona, però s'ha trobat amb un munt d'entrebancs al camí.

Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 2005, però el 2016 va patir una forta esllavissada. Marmi, vinculat durant anys al jaciment, declara que «fa pena veure la paret així. S'hi han perdut una quantitat immensa de petjades, i pot ser que hi hagi més esllavissades durant els propers anys, a més de l'erosió, que no es veu tant però també ha esborrat part de les marques». Segons el biòleg, el nivell de protecció és el més alt de Catalunya, i critica que «des de l'administració s'hauria d'haver fet més».

El 2001, els ajuntaments del Consorci de la Ruta Minera (Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà) van fer els primers passos per aprofitar la feina feta des de mitjan dècada dels 80 per naturalistes i equips de paleontòlegs i investigadors d'arreu a partir de la descoberta de les petjades al conjunt dels jaciments de Fumanya. Tanmateix, es tracta d'ajuntaments amb pocs recursos. La directora del Museu de les Mines de Cercs es fixa en els habitants de Fígols, 44, per posar un exemple dels pocs recursos dels quals s'ha disposat. «Hem hagut de trucar a moltes portes. S'han hagut de buscar diners per una cosa, després per una altra...», continua Boixader. La historiadora i comissària de l'exposició Rosa Ser-ra, també ha posat com a dificultat per al projecte la situació: «el fet que el centre d'interpretació estigui a tocar del jaciment el situa a 1.500 m i lluny de tot arreu. A Coll de Nargó, en canvi, tenen el centre al poble mateix».

Alba Boixader ha explicat que el projecte del Centre d'Interpretació ha estat el projecte estrella del Consorci de la Ruta Minera, però també ha estat el més encallat. «Vam tenir un problema de canvi de normatives, després dels esfondraments que hi va haver al Carmel. I quan ja estàvem construint l'edifici, també vam canviar el material de la coberta; en comptes de vidre es va fer amb zinc, la qual cosa va endarrerir tot el procés», explica Boixader. El biòleg Josep Marmi, després de l'obertura, afirma que li agradaria que es poguessin relacionar turísticament totes les troballes paleontològiques fetes als Pirineus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema