«Les destil·leries són un negoci familiar, però també una part de la història del país i de la nostra ciutat»

Ramon Riera, la tercera generació de les Destil·leries Vila, explica l'evolució de l'establiment de Berga en l'any del centenari

16.12.2017 | 07:10
Ramon Riera

«Té la cima de Queralt, les aromes sanitoses, i un alè baixant del cel, les ha fet miraculoses», així comença la reconeguda sardana Les Aromes de Queralt que porta per nom el licor més característic que s´elabora des del principi a les Destil·leries Vila de Berga. No és casualitat, i és que aquest establiment centenari va encarregar, com a reclam publicitari, la popular peça que encara sona a les celebracions populars de la ciutat. Ramon Riera, la tercera generació d´aquest negoci familiar, explica l´evolució de l´establiment just quan la darrera destil·leria que es manté al Berguedà celebra el seu primer segle de vida.

El Joan Ramon, el cunyat de la germana de l´avi de l´actual responsable de Destil·leries Vila, va ser l´iniciador del negoci l´any 1917. De fet, la primera referència que es té de l´existència del negoci és del 29 de desembre del 1917. «De seguida, el meu avi va regentar l´empresa, que posteriorment va passar a la seva filla Nati, i en casar-se amb el meu pare van continuar amb l´activitat», relata Riera. «Jo no tenia pensat dedicar-m´hi, perquè tenia una altra professió, però quan es va jubilar el meu pare em va saber greu deixar-ho estar i vaig pensar que calia continuar-ho perquè era la vida de la meva família», recorda. El valor sentimental i també la possibilitat de mantenir el negoci va pesar en la decisió i Riera, després de la mort del seu pare, ara fa dos anys, ha apostat per tirar-lo endavant. «Les destil·leries ja s´havien anat reduint pel que fa a la producció i el que hem fet ha estat convertir l´empresa en una microdestil·leria que tingués viabilitat», diu. «Les destil·leries són un negoci familiar, però també una part de la història del país i de la ciutat, de fa cent anys, i vaig pensar que calia seguir endavant», ha afirmat.

Producció i evolució

Els licors que s´han mantingut al llarg de la història de la fàbrica berguedana són tres: Les Aromes del Queralt, la Ratafia Vila i la barreja de Patum. Aquests són els productes que elaboren artesanalment, amb les receptes antigues que han passat de generació en generació, i que es venen embotellats. A més, també destil·len anís i algun altre licor que distribueixen a l´engròs, «principalment a pastisseries o restaurants», detalla Riera. Ell mateix explica que, a partir de tota la documentació antiga que estan recollint per extreure´n informació, se sap que s´havia elaborat rom, conyac, colònia, menta, calisay, tipus 43, aiguanaf compost... «alguns licors que ara no sabem ni què són, com aquell qui diu».

A banda de recollir la història del darrer segle, un dels objectius de Riera és que les destil·leries siguin visitables. «Fa uns anys que vam haver de canviar l´alambí, que era més que centenari, però l´estem restaurant per poder-lo mostrar», diu. L´objectiu de Riera és fer la fàbrica oberta perquè des del punt de venda es pugui veure el procés d´elaboració, i continuar potenciant el negoci combinant la venda de licors i de vins embotellats i a granel amb el vessant més pedagògic amb visites a l´obrador.

Amb motiu de la festa de la ratafia de Berga, Riera va organitzar un taller a les seves instal·lacions. «La ratafia sempre ha estat un segon licor. Abans, a les cases de pagès feien vi, la polpa la destil·laven i n´extreien un aiguardent que no era gaire bo, i per poder-s´ho beure hi posaven alguna cosa. En el cas de Catalunya, nous verdes; al País Basc, aranyons», explica Riera. «El nostre secret, a part de posar-hi les nous, és afegir-hi les cues de les aromes», és a dir, el destil·lat d´herbes que ja no ens serveix per fer les aromes. «La nostra ratafia està vinculada a la producció d´aromes i a més la deixem reposar per decantació, per això només tenim la que tenim». De moment, diu, volen mantenir la seva filosofia, «continuar fent productes excel·lents i no ser comercials, amb un negoci controlat i sense grans produccions ni cap competència amb les empreses de licors». El que no sap ningú és fins quan. «El futur ho dirà», afegeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema