Una armilla salvavides penja del sostre en una de les aules de l´escola Ridolaina de Montellà. En aparença, un objecte desubicat enmig d´altres elements de la tasca docent. És una armilla salvavides falsa de les que les màfies, i els aprofitats, venen als refugiats de Síria per 60 euros quan fugen desesperats en una de les últimes passes fins a Europa, a l´illa grega de Lesbos.

La mestra de l´escola Núria Burgada utilitza l´objecte per explicar als alumnes la desesperació dels refugiats i l´absurd d´un món de fronteres que separa la guerra i la mesquinesa d´un costat i el benestar de l´altre. Burgada explica la seva recent experiència solidària a Lesbos i avisa que «tenim el drama dels refugias aquí mateix i no ho sabem perquè vivim protegits per les fronteres europees, però ho tenim al davant...» Ho fa encara amb el xoc a dins i l´ànim urgent d´ensenyar als nens el que està passant en ple segle XXI a l´Europa del benestar...

Burgada va participar en les tasques de recepció de les barques de refugiats els primers dies d´aquest mes de gener. S´hi va desplaçar com a membre de Transpirenaica social i solidària, una entitat que des de fa tres anys cada any engresca joves amb risc d´exclusió social a fer una travessa del Pirineu sota un centre d´interès solidari, que aquest any és el moviment migratori i el fenomen dels refugiats. A partir d´aquesta tasca i la connexió amb l´ONG Open Arms de Badalona, Burgada es va desplaçar amb dos membres més de l´entitat a Lesbos, a peu per les platges: «hi anàvem d´observadors i a actuar en el que poguéssim, però tan sols arribar ja vam veure famílies i grups de persones que se´ns van acostar demanant menjar, de manera que els vam donar tot el que teníem i s´ho van repartir... és realment la frontera d´Europa, l´illa és a tan sols vuit quilòmetres de Turquia...». La tasca de Transpirenaica Social i Solidària es va centrar a esperar a la platja per a la primera rebuda de les barques: «son embarcacions d´uns sis metres en els quals van cinquanta persones, amb els nens al mig i els adults al voltant; arriben principalment a primera hora del matí després de dues hores de travessa, si tot va be». Les famílies de refugiats, que paguen 1.000 euros per cap a les màfies per pujar a la barca, són de classe mitjana o alta que fugen de la guerra: «arriben amb molta il·lusió perquè es veuen salvats, sense saber el que encara els queda... nosaltres els trèiem de l´aigua, els posàvem la manta tèrmica i els portàvem al campament a l´espera que arribés la furgoneta de l´ACNUR per portar-los al camp oficial de l´ONU; una vegada allà se´ls fa una classificació segons si són refugiats o no, i els que no ho són queden fora del camp en mans d´altres ong». Posteriorment són portats al continent, on amb autobusos són conduits fins a la frontera amb Macedònia perquè continuïn els seus trajectes.

Burgada, mare del campió cerdà Kilian Jornet, lamenta la paradoxa d´un continent on els governs anuncien grans campanyes de recepció de refugiats però després sobre el terreny se´ls passen uns als altres: «arribes allà i el que veus són barreres i barreres, fins i tot el govern grec ha detingut cooperants acusant-los de tràfic de persones». La professora de Montellà explica que «fa molta ràbia saber tot el què passa i veure que no som capaços d´arreglar-ho... nosaltres som una emergència, però ningú no hi posa el remei, ningú no s´hi posa seriosament, sembla que la societat va per un costat i els governs per un altre... la gent que és a la platja traient la gent de l´aigua és gent com jo, que dedica uns dies de vacances a ajudar o gent que està a l´atur i que allà se sent útil».

A l´escola, el relat de Burgada ha generat un debat entre els nens, que ja anteriorment s´havien interessat sobre el drama dels refugiats sirians per fer un treball. La professora ha anat introduint cada dia una mica la complexitat d´un mon injust on uns viuen protegits en el cotó del benestar i altres han de lluitar i emigrar per aconseguir una vida digne. Burgada també ha explicat als nens que es poden fer coses pels altres per impossible que sembli. La mestre explica que als nens els ha xocat molt la història de malícia que s´amaga darreres les falses armilles salvavides, que xupen l´aigua quan es mullen guanyant pes i condemnant els que les porten a enfonsar-se més. Ara un penja d´una de les classes prenent un nou sentit pedagògic per visualitzar un drama que els descobreix de què és capaç la humanitat. Amb elements i testimonis directes de l´infern a la frontera del benestar.

Transpirinaica Social i Solidària està estudiant realitzar altres accions també a Lesbos durant la Setmana Santa o bé Europa endins seguint el rastre dels refugiats.