«Tornar-ho a intentar...? Home, si; des del moment en que pujes a la barca hi penses, però no és fàcil; he de tornar a estalviar els 4.000 euros... potser quan faci 50 anys...» El nedador de Puigcerdà Pep Vivas, de 46 anys, va haver d´abandonar la travessa solidària al canal de la Mànega quan portava més de quatre hores fent braçades cap al Regne Unit. Ho feia per recaptar fons per la lluita contra el Rabdomiosarcoma, un tipus de càncer infantil. Vivas rememora aquells moments pels que tant s´havia preparat durant dos anys...
«Tan sols el fet de ser allà ja val la pena, és un lloc molt especial... vem quedar a les quatre del matí amb el de la barca, allà et porten a una platja de sortida, que és al costat del túnel del canal; en aquella estona t´adones de la força del mar, l´Atlàntic és molt diferent al Mediterrani». Els moments previs a llençar-se a l´aigua van ser molt emotius: «és un moment molt especial perquè portes molt temps esperant-lo; et poses un preparat de baselina i lanolina per protegir-te i l´àrbitre et va explicant tot el procés i la normativa; el moment de la sortida és molt bonic perquè estas allà sol, a la platja amb el dia que començava a clarejar... vaig agafar una pedra i me la vaig posar al banyador; volia portar-la d´un costat a l´altre». En els primers moments, Pep Vivas va tenir molt bones sensacions a l´aigua i va agafar molt bon ritme, d´uns quatre kilòmetres a l´hora. Tot es va començar a tórcer quan, creu ell, li deuria caure un pegat antimareig que portava: «vaig començar a notar molt malestar a l´estomac i vaig estar unes dues hores vomitant, sense poder menjar res... de braços anava molt be, però el que tenia clar és que no volia posar el cos en perill; vaig prendre´m una pastilla pel mareig però també la vaig vomitar... i llavors vaig veure que havia de sortir de l´aigua, que és més complicat que no pas tocar terra; tampoc vols ver patir la gent que t´acompanya... s´ha d´ajuntar tot, el cos, el mar i la sort, l´arbitre ja m´ho va dir, que si el cos no m´acompanyava és que no era el meu dia». Pep Vivas acumula la decepció del repte esportiu no aconseguit amb el que sent per la campanya solidària que no ha arribat on volia: «be, jo he fet el que he pogut; he fet la màxima difusió possible però, clar, avui en dia hi ha tantes causes... uns amics que han nedat a l´estret de Bonifacio també han recollit diners contra el Rabdomiosarcoma... però si la gent no ha aportat el que créiem, és el que hi ha...» L´intent de Vivas, tot i que sense èxit esportiu, ha despertat una onada d´agraiments i lloances a Puigcerdà, on l´esperen amb els braços oberts.
