Els cerdans tenen interioritzada una frontera invisible que divideix la vall pel Segre. A banda i banda queden la Cerdanya de la Solana i la de l'Obaga, i el debat sobre anar a una o altra meitat sorgeix quotidianament: per escollir la carretera, anar d'excursió o a l'hora d'anar a buscar aigua a la font. Ara, un treball escolar dut a terme per l'estudiant de Ger Núria Vela ha posat blanc sobre negre pel que fa a les diferències en l'aigua de les fonts de la Solana i l'Obaga. El treball ha rebut el premi Sebastià Bosom Vila de Puigcerdà, que reconeix el millor treball de recerca de final de batxillerat.

L'estudi, La Cerdanya a través de l'aigua, s'ha centrat en l'anàlisi de l'aigua de les fonts de la Canal de Guils, del Puet de Ger, de la Plaça d'All i de la Fonteta de Prullans pel que fa als brolladors de la Solana; i de la de Pedra, del Capellà de Bellver, de les Rentadores de Riu, i la Freda d'Urús pel que fa a les de l'Obaga. D'aquestes aigües, Vela n'ha analitzat factors fisioquímics com ara la temperatura, la duresa, els nitrats i nitrits, el PH, l'alcalinitat i la conductivitat. També n'ha analitzat factors biològics, com ara la presència de diatomees.

Així, partint d'aquests estudis, el treball conclou que l'aigua de les fonts de l'Obaga té valors més alts d'alcalinitat per la presència de roques carbonatades i, alhora, són aigües més dures per les roques sedimentàries que hi ha. Seguint aquesta anàlisi, l'aigua de l'Obaga és menys àcida. Així, l'estudi afirma que les fonts de l'Obaga són, per part, més alcalines. Igualment, l'aigua de l'Obaga és més freda que la de la Solana, amb una diferència de fins a sis graus. L'aigua de la Solana brolla a una temperatura d'entre 11 i 13 graus mentre que la de l'Obaga ho fa entre 7 i 10 graus. Pel que fa a la conductivitat, l'estudi afirma que, a causa dels seus materials, l'aigua de l'Obaga és més conductora i, per tant, deixa passar més el corrent elèctric.

Pel que fa als nitrits i nitrats que indiquen la contaminació, el treball remarca que totes les fonts presenten valors molt baixos i, per tant, són perfectament potables. D'aquesta manera, Vela afirma que «les diferents característiques del material de cada vessant afecten directament les de l'aigua subterrània que després brolla de les fonts. Així doncs, he observat que l'aigua de les fonts de la Solana recullen resultats més baixos en els factors fisicoquímics analitzats amb comparació de les fonts de l'Obaga a causa dels diferents materials que conformen la fossa, que són roques sedimentàries i algunes de metamòrfiques al vessant sud, i magmàtiques i metamòrfiques al vessant nord».