Les últimes troballes fetes al jaciment iber de Baltarga han empès els historiadors i arqueòlegs a proclamar la teoria que Anníbal molt possiblement va passar per la Cerdanya en el seu pas pel Pirineu amb l'enorme exèrcit cartaginès, conegut pels seus elefants, anant cap a la península Itàlica. Al jaciment de Baltarga ja s'hi havien trobat evidències en excavacions anteriors que les cases havien sofert incendis sobtats.

Ara, una prova del carboni-14 feta sobre una biga de fusta de les cases cremades estableix que els incendis van te nir lloc en la segona meitat del segle III abans de Crist, just quan se sap que el militar cartaginès va creuar el Pirineu. L'arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona encarregat de les excavacions, Jordi Morera, ha argumentat que «des de fa dos anys hem documentat al jaciment ibèric de Baltarga que va patir un incendi i una destrucció molt potent; és a dir, que no s'incendia de manera fortuïta sinó que hi ha una destrucció voluntària, amb saqueig i arrasament del lloc». A partir d'aquesta situació, els arqueòlegs han datat els elements trobats amb la tècnica del carboni-14: «Ens estem movent en un termini de temps entre els anys 250 i 200 abans de Crist, i Anníbal va passar pel Pirineu el 218. Es dóna el cas que no es coneixen episodis bèl·lics a la zona pirinenca en aquells anys, per tant, és fàcil pensar que les destruccions a Baltarga són degudes al pas d'Anníbal». Morera hi ha afegit que al jaciment de Baltarga s'hi ha trobat molta moneda del moment, la qual cosa els empeny a pensar que el saqueig es va produir a causa de l'existència de riquesa. En paral·lel, els historiadors han constatat que en la mateixa època es van buidar les sitges de gra del Castellot de Bolvir: «Això vol dir que potser es va fer servir per a una demografia excepcionalment molt alta com pot ser el pas d'un exèrcit de 60.000 persones. A la zona d'Itàlia hi van arribar 50.000 homes, 9.000 genets i 37 elefants». Els nous indicis trobats a Baltarga se sumen a elements històrics coneguts com ara el pas d'Anníbal per la Catalunya interior, en el qual es troba amb tribus com ara la dels andosins, en referència probable als andorrans; o els estudis de monedes cartagineses trobades arreu de la Catalunya interior, com ara el Palau d'Anglesola o Camarassa.

Jordi Morera exposarà a fons aquestes noves teories a l'Espai Ceretània el dia 25 de novembre.