La teoria més estesa sobre l'Ull del Basilisc defensa que, al segle XIV, es va construir la cambra -actualment més petita- com a dipòsit d'aigua. Segons apunten, no va ser fins al segle XVII que es va convertir en pou de gel, en un moment de creixement del negoci.
Discrepàncies
El director de l'empresa, Gerard Cunill, fa algunes aportacions que disten una mica de la teoria general. Creuen que, a l'inici, no només s'usava en previsió d'una necessitat defensiva, sinó que era per a un ús quotidià de l'aigua, ja que bona part la proporcionava el canal, però no es podia tocar, ja que es destinava a l'ús dels molins reials.
D'altra banda, diversos estudiosos consideren que tampoc està clar que el documentat pou de gel se situés en aquella zona. Sembla que n'hi havia diversos, en cap dels quals es precisa la localització.
El nom de l'Ull del Basilisc
La hipòtesi amb més força considera que el nom fa referència a la bèstia mitològica, que petrificava amb la mirada. Així doncs, es creu que s'utilitzava aquest terme per dissuadir la població que hi entrés. Tot i així, també s'empra el nom de pou de gel per referir-se a l'espai, en clara referència a la seva probable utilitat.
