La nit del 8 de desembre de 1980, quan John Lennon i la seva dona Yoko Ono tornaven al seu apartament a l'Edifici Dakota de Nova York, un jove de 25 anys va sortir d'entre les ombres i va disparar a boca de canó. Quatre dels cinc trets que va efectuar Mark David Chapman van impactar a l'esquena del músic, que va morir tot just vint minuts més tard en un hospital. Trenta anys després, John Lennon té la categoria de mite en l'imaginari col·lectiu, i el seu assassí, condemnat a cadena perpètua, segueix a la presó demanant la revisió de la seva llibertat condicional.

El motiu de per què Mark David Chapman va disparar a John Lennon continua sent una incògnita a dia d'avui. Tractant-se d'un malalt mental, es podria comprendre que, després de disparar a Lennon aquell 8 de desembre de 1980, Chapman s'assegués tranquil•lament a la vorera a l'espera de l'arribada de la Policia, o que una de les raons que va esgrimir en el seu moment per justificar les seves accions fora: "Ell sabia on anaven els ànecs a l'hivern i jo necessitava saber-ho".

Amb aquesta frase Mark David Chapman feia referència al llibre 'El vigilant en el camp de sègol', de JD Salinger, una novel•la considerada clau en la història de la literatura nord-americana del segle XX i que l'assassí va qualificar d'"un llibre extraordinari que conté moltes respostes". Era, en definitiva, una de les majors obsessions de Mark David Chapman. Les altres eren els Beatles i l'home a qui assassinaria.

Però qui era John Lennon en aquell temps? Lennon havia estat un dels fundadors clau dels Beatles més de dues dècades enrere, amb la seva banda The Quarrymen. A ella es van incorporar Paul McCartney i George Harrison tan sols un parell d'anys abans de rebatejar com The Beatles. Ringo Starr, l'últim del quartet conegut, arribaria el 1962.

Compositor i vocalista de la banda, va ser al costat de McCartney el responsable d'algunes de les cançons més recordades dels Beatles. I, alhora, un dels principals culpables de la ruptura del grup en 1970.

Un 10 d'abril d'aquest any va ser quan Paul McCartney li va explicar al món la separació de la banda al•legant diferències "personals" i "empresarials". La majoria d'elles eren amb John Lennon, que ja un any abans havia anunciat als integrants del grup les seves intencions de deixar-ho.

El músic havia perdut l'interès pels Beatles ja el 1965, en una entrevista va afirmar: "Podríem haver posat quatre figures de cera sobre l'escenari i la gent hagués seguit igual de satisfeta. Els Beatles ja no tenen res a veure amb la música ". Des de llavors, John Lennon es va dedicar als seus treballs de música experimental amb la seva dona, Yoko Ono, i va declarar obertament no sentir-se identificat amb l'últim disc dels Beatles, de 1970.

Les versions de qui va ser el responsable de la ruptura dels Beatles varien: es culpa a Yoko Ono, a McCartney i a Lennon per separat o a les males relacions entre ells tres. La veritat és que ja abans de l'any 70 tots treballaven en les seves pròpies carreres en solitari.

Un símbol social

Si els Beatles l´havien convertit en una icona popular, el seu activisme polític el va convertir en un símbol social. Entre finals dels 60 i principi dels 70, Lennon es va implicar en diferents causes cíviques, tant amb concerts, com amb donacions o declaracions.

'Give Peace a Chance "o" Power to the People' van ser dos composicions de Lennon que es van convertir en himnes contra la Guerra del Vietnam i la segregació racial als Estats Units. Un conflicte que va provocar fins i tot que el Govern d'aquest país, dirigit llavors per Richard Nixon, tractés de deportar del país.

Havien estat algunes de les declaracions incendiàries de Lennon les que havien sembrat en la ment malalta de Mark David Chapman la llavor de l'odi. Fan dels Beatles des que tenia 14 anys, no va aconseguir entendre que Lennon renegués d'ells i especialment de la seva relació amb McCartney, amb qui va mantenir durs intercanvis de declaracions a través dels mitjans diversos anys després de la separació del grup.

Com a fervent cristià evangèlic, Chapman tampoc va romandre aliè al remolí de crítiques que havia desencadenat Lennon el 1966, quan, durant una conversa amb un periodista, va considerar que els Beatles eren "més famosos que Jesucrist". Una onada de rebuig va sorgir entre els sectors més conservadors dels Estats Units i milers de discos dels Beatles van ser literalment llançats a la foguera.

Després de molts anys idolatrant a John Lennon, de sobte el gran heroi de Mark David Chapman es va tornar malvat i en el seu cap va començar a rondar la idea d'assassinar-lo. Víctima dels maltractaments en la seva infància i amb un llarg historial de crisi psicològiques, és un misteri en quin punt pren la determinació d'acabar amb la vida del músic, però el cert és que es va decidir a fer-ho. I ho va aconseguir.

Ja a l'octubre de 1980, Chapman l´havia intentat assassinar, encara que va desistir i va tornar a casa seva. No obstant això, el 6 de desembre va tornar a volar fins a Nova York. El matí del 8 de desembre, abans de sortir de l'hotel, Chapman va deixar una còpia de 'El vigilant en el Sègol' i en les seves pàgines de cortesia va escriure: "Aquesta és la meva declaració".

Va passar tot el dia davant de les portes de l'Edifici Dakota, al costat de Central Park, on vivia Lennon. En aquestes hores va estar parlant amb els fans del músic que diàriament acudien allà i fins i tot es va creuar amb John Lennon, a qui li va demanar que li signés una còpia del seu últim àlbum, 'Double Fantasy'. En aquell moment, es va replantejar el seu objectiu inicial, però finalment va decidir esperar el músic fins al seu retorn per a assassinar-lo.

En el judici posterior al qual es va sotmetre, el propi Mark David Chapman es va negar a que el seu advocat al·legués una malaltia mental i va ser condemnat a cadena perpètua, amb possibilitat de revisió als 20 anys. Les sis vegades que ha demanat la revisió de la seva condemna, li ha estat denegada per raons de seguretat, tant de la resta dels ciutadans com d'ell mateix.