Ferran Planes (Bagà, 1914-Barcelona, 1985) se n'ensumava una de grossa quan el 18 de juliol del 1936 a la tarda va arribar a Balsareny després de passar una agradable jornada d'excursió amb costellada inclosa al Solé de Lloveres, prop de Cornet. "Hi havia homes que es passejaven per la carretera amb fusells a l'espatlla", va escriure. L'endemà va baixar a Súria, on vivia la seva amistançada, Elisabeth, i el neguit el va dur el dia 20 fins a Barcelona, no sense haver de rebre abans, al pas per Monistrol de Montserrat, l'enuig d'un control on se li va qüestionar la integritat de classe perquè no tenia durícies a les mans. "L'infantilisme revolucionari estava desbotonat", va pensar, però no va trigar a tornar a la Catalunya central, perquè l'espectacle paorós de trets de pistoles i fusells a la Diagonal recomanava molta prudència i girar cua. El que va passar a la tornada, les vivències de la guerra posterior, l'exili i, fins i tot, l'evasió d'un camp d'internament poc abans que els seus companys de confinament fossin transportats a Mauthausen es pot llegir en les pàgines d'El desgavell, el llibre on Planes va exposar la seva experiència i que, després de fer soroll quan es va publicar el 1969, va desaparèixer de la circulació fins que un seguit de coincidències l'han fet tornar al primer pla de l'actualitat literària gràcies a Club Editor.

Maria Bohigas no coneixia Ferran Planes ni El desgavell fins que Marta Marín, una catalana establerta a Toronto, professora universitària i especialista en literatura de l'exili, li va fer arribar una llista de possibles títols per publicar al segell Club Editor. No hi faltava l'obra de l'escriptor baganès, la mateixa que temps després va lloar-li l'estudiós Arnau Pons, que "em va dir que havia passat la nit en blanc llegint una obra que jo havia d'editar". Bohigas és la néta de Joan Sales, l'autor d'Incerta glòria, un dels grans monuments de les lletres catalanes de la postguerra, i ha reprès l'obra editorial del seu avi reflotant Club Editor.

Decidida a no ignorar els consells de dos experts com Marín i Pons, Maria Bohigas va comprar els drets d'El desgavell a la família. D'aquesta manera, el país recuperaria una obra important que el públic lector va aplaudir exhaurint-ne la primera edició en tres setmanes malgrat les retallades de la censura. Però faltava el darrer cop de gràcia d'aquesta història. "Vaig conèixer la pàgina web memoria.cat i la gran quantitat de material, ben ordenat, que conté, i vaig contactar amb Joaquim Aloy. Li vaig explicar que volia reeditar un llibre que estava mort de fàstic sense que ningú se'n recordés, i el Quim, per a sorpresa meva, em va explicar que feia un temps la vídua de Planes li havia confiat un gruix de documents, entre els quals el manuscrit original, no censurat, d'El desgavell". No és en va, davant l'allau de casualitats, que Bohigas cregui que "l'esforç individual sovint dóna més bons resultats que l'acció institucional".

El desgavell es presenta avui a Manresa posant fi a un llarg oblit que va posar en marxa el comptador de la indiferència quan un lector va querellar-se en sentir-se al·ludit per un dels personatges esmentats a l'obra. Tot i que el jutge va arxivar el cas, el llibre va acusar la polèmica i ja no se'n va fer ni la segona edició en català ni la primera en castellà, malgrat que havia estat anunciada a la premsa. "Hi ha relats de la guerra que van més enllà del seu valor testimonial", assegura Bohigas, que destaca que El desgavell és un text "honest" en què Planes "aconsegueix que s'interessin pel que explica fins i tot aquelles persones que, d'entrada, poden no tenir cap desig de llegir una obra d'aquest perfil".

Ferran Planes, molt vinculat a la comarca del Bages, va viure les inclemències de la derrota i l'exili i va tenir prou coratge per fugir quan estava pres en un centre als afores de Mulhouse (França). En un episodi d'intensa potència novel·lesca, explica com va aprofitar una pila de carbó per escalar cap a una finestra i escapar-se, amb un company, abans que els seus captors no s'adonessin de l'evasió. Entre els qui van romandre al camp i van ser deportats a Mauthausen, on milers de persones van deixar la pell, hi havia el manresà i amic seu Joaquim Amat-Piniella.

Redescobrir El desgavell permet al lector gaudir d'una obra alhora "mofeta i elegant", explica Bohigas. "És mofeta, però no tan sols amb els seus enemics, sinó també amb els del seu bàndol i amb ell mateix". Segons l'editora, la censura "no va afectar el conjunt del text, sinó detalls, però detalls importants. Jo crec, i d'això no en tinc proves perquè no es conserven cartes, que l'editorial Selecta li va fer entendre que era millor ser mesurat en les formes per, així, poder anar més lluny en el contingut". D'aquesta manera, El desgavell ofereix "una primera lectura que et fa riure i una segona on hi ha un profund examen de consciència. Planes tenia un gran sentit de la justícia, el que més l'indignava era la injustícia, provingués d'on provingués".