Si vol saber qui ha estat l'assassí no tindrà més remei que llegir aquestes novel·les made in Berguedà fins al final. I de passada descobrirà la contrada. La descentralització literària del gènere negre ha fet que la comarca gaudeixi d'un insospitat paper protagonista gràcies al món detectivesc.

Una antiga colònia tèxtil, la de Cal Pons a Puig-reig, va acollir, ahir, la presentació de la primera novel·la que veu editada la seva autora, la debutant Marta Banús, El safareig dels morts. Una visita que va fer a les colònies amb el seu fill la va impulsar a situar-hi l'acció d'aquesta trama protagonitzada per l'inspector berguedà Esteve Ruscalleda. El fets passen l'any 1921. La figura d'un investigador com el protagonista permet a Banús endinsar-se en el món colonial berguedà en una fictícia Can Bartet inspirada en els nuclis fabrils de cal Vidal de Puig-reig i Viladomiu Nou i Vell a Gironella. Una de les més de trenta persones que van assistir a la presentació d'ahir va comentar a l'autora que "el llibre és llegeix d'una tirada". Banús va comentar que "la primera finalitat d'una novel·la és que el lector s'ho passi bé".

Un trhiller de pagès. Amb aquestes paraules descrivia Miquel Giménez el seu nou llibre en l'acte de presentació que va fer a Berga, divendres, amb la presència d'una trentena de persones. Giménez, conegut pels seus llibres i també per la seva presència a la ràdio i televisió, va mostrar-se convençut que aquesta no serà l'última novel·la ambientada al Berguedà. "Un territori que ha de ser conegut arreu, i ho serà una mica més a partir d'aquest relat de ficció", va dir el bibliòfil Ramon Felipó durant la presentació. La història d'una cuinera jubilada d'Avià que investiga un crim és la trama d'un relat fictici, però que adopta el llenguatge del territori. Segons Giménez, "amb paraules i ambients que tots coneixereu perquè és un llibre escrit en català i per un independentista, com la protagonista de la història". L'acte a l'hotel Berga Park va caracteritzar-se per l'humor. L'autor va aixecar la rialla de tots els assistents gràcies a les seves intervencions i als diferents diàlegs amb els seus companys de taula, entre els que hi destacava el seu amic Jaume Fíguls i l'editor del llibre, Quim Torra.

Un bibliotecari, Artemi Boix, és el protagonista del llibre d'intriga amb tocs d'humor que signa el berguedà Màrius Moneo. Aquest treball va obtenir el premi de narrativa Ciutat de Sagunt 2011 tot i que no s'ha presentat fins, enguany, dimecres passat al Casal d'Europa de Berga. El fets passen a Corbera, un poble a les faldes d'una muntanya, on el jove Antoni Maria Cluet mor a la serra del Grau. L'anodina vida del bibliotecari del poble es transforma del tot perquè ell és l'únic testimoni del crim però, alhora, també, l'únic sospitós. Màrius Moneo és professor del'institut l'Alt Berguedà de Bagà. Aquests títol és el seu quart llibre i el seu quart premi literari. Va iniciar la seva carrera literària el 2004 amb L'educació del bon lladre, guardonada amb el premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons. El 2010 va obtenir el premi de Gandia de teatre amb El neguit de Màrsies i el premi Carmesina, de narració infantil amb el relat Un pirata tocat pel cacau.

ELS CREADORS DELS MISTERIS BERGUEDANS presenten les seves creacionsA la dreta, Marta Banús explica davant de la historiadora Rosa Serra un aspecte del seu treball, a Cal Pons, ahirAl centre, amb masclet i ulleres, Miquel Giménez al Berga Park, divendres A la dreta, Màrius Moneo, al Casal d'Europa, dimecres