Laura Bataller Arola (Manresa, 1975) és ballarina professional i professora de dansa. Durant el darrer any ha estat coordinant el projecte Balla'm CI, que ahir al vespre es va estrenar a la Sala Petita del Kursaal de Manresa amb l'espectacle Enfilant la ingravidesa. Moments abans d'iniciar aquesta representació, protagonitzada per tretze joves talents de la dansa de la Catalunya Central, Laura Bataller va atendre Regió 7.

Digui'm tres beneficis que la dansa aporta als joves?

Un sentit de la disciplina, un saber estar als llocs i la qualitat de l'harmonia.

I els tres ingredients bàsics que han calgut per fer possible aquest espectacle són...

Molta il·lusió, molt d'amor per la dansa i moltes ganes de treballar, és a dir, esforç.

Pot definir amb quatre línies Enfilant la ingravidesa?

L'espectacle és el resum de tot el curs. Enfilant la ingravidesa gira entorn l'equilibri, tant físic com emocional.

Dels tretze participants només hi ha un noi. L'ànima de la dansa és femenina?

No, l'ànima de la dansa és universal. El que passa és que els cànons establerts en la dansa clàssica, socialment, han marcat molt. En l'actualitat, però, aquests paràmetres s'han trencat i en escoles de dansa contemporània et pots trobar que hi ha més nois que noies.

La música de l'obra inclou peces d'Albert Palomar i Paul Fuster, enmig de Fauré. Quin és l'argument que harmonitza tots aquests estils?

Bé, el pes musical de l'espectacle és basa en Gabriel Fauré i en algunes pinzellades de Schumann. Però tant a l'inici com al final de l'obra hi apareix la música d'Albert Palomar i Paul Fuster, ja que les seves lletres lliguen molt bé amb el tema que hem treballat. Per tant, el camí musical passa del clàssic al modern. Fins i tot, hi ha petits sons electrònics.

A banda de Manresa, podrem veure l'obra a altres ciutats?

Esperem que sí. Tenim ganes de portar l'espectacle als llocs de procedència dels ballarins. Tot això, però, serà a partir del setembre.

I el projecte Balla'm CI tindrà segona edició?

Sí, hi ha una ambient molt positiu i ganes de seguir treballant. L'experiència ha estat molt vàlida, i si no es pogués fer una segona temporada ens quedaríem tots amb l'ai al cor.

Per què a la Catalunya Central només hi ha una companyia de ballet jove?

Hi havia demanda, però les escoles i els mestres ens havíem de reinventar. Jo, igual que els companys de la meva generació, m'havia fet un fart de desplaçar-me a Barcelona per estudiar dansa. Ara volem donar aquesta oportunitat als joves de poder fer-ho aquí, i estalviar als pares els viatges!

Què és el primer que se li ensenya a un nen o nena que vol ser ballarí?

Que es pugui compaginar la part tècnica amb l'artística. Tot i això, nosaltres treballem molt de forma individual i la docència s'estructura a nivell tutorial.

Quins referents de la dansa creu que haurien de tenir els més petits?

Els referents dels que comencen acostumen a ser els mateixos professors. Ara bé, els nostres alumnes, per exemple, a través de les noves tecnologies investiguen molt i beuen de diverses influències, des de les més modernes i actuals a les més clàssiques. L'important és que aprenguin a reconèixer el que està ben fet i el que és menys interessant.

Què és el més fàcil i el més difícil per un professor a l'hora de treballar amb menors d'edat?

El més fàcil i agraït és el feed-back. Treballem amb el cos: som caixes obertes plenes d'emocions. El més difícil és digerir tot això, encertar el model, reinventar-se i trobar noves maneres d'ensenyar.

Per què la dansa, al nostre país, està menys considerada que als països nòrdics, per exemple?

És cultural. En aquest país no s'aposta per la dansa ni per la cultura en general. Però a través de l'amor i el compromís amb aquest art, les escoles de dansa tirarem endavant. És un treball de formiga.

Què li sembla l'augment de l'IVA en els espectacles culturals?

Ja sabem que ens estan matxucant i no en vull ni parlar. El que em preocupa ara és com els professionals continuarem apropant la cultura a la gent. Ens hem de reinventar, per això tenim la creativitat. Potser ens trauran les subvencions i la dansa haurà de tornar a la plaça, com es feia abans i com ja estan fent companyies com Parking Shakespeare, en lloc dels teatres. Com deia Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Sigui com sigui la dansa és el primer llenguatge ancestral i no ens la podran treure mai.