Esclat Gospel Singers va convertir ahir al matí la plaça de Sant Domènec de Manresa en un pol de fraternitat. Des de les onze i fins a les dues del migdia, el grup manresà va muntar una festa musical a favor de l'optimisme i la germanor per fer front als temps difícils que corren. La gran atracció de l'acte, que va aplegar un centenar d'assistents, va ser la presentació del vídeo on diverses formacions d'arreu interpreten la peça We feel, then we are alive, en el marc del projecte solidari titulat -en esperanto- Unu Tago, Unu Kanzono (Un dia, una cançó). La iniciativa, sorgida del director de l'Esclat Gospel Singers, Ramon Escalé, té l'objectiu d'unir el planeta a través d'una cançó.

L'eix de la celebració, com no podia ser d'una altra manera, va ser la música. Durant tot el matí van anar desfilant per l'escenari de la cèntrica plaça manresana un ampli ventall de grups locals i, entre actuació i actuació, es va projectar el vídeo en un televisor de plasma ubicat sota una petita carpa. En la cinta, que clou amb la frase We are the same, es podia veure els més de quinze grups d'arreu de Catalunya i les Illes Canàries (unes 5.000 persones en total) cantant en directe el We feel, then we are alive. El tema, escrit per Àngels Sánchez, és en anglès, tot i que també hi ha missatges en altres llengües (català, alemany, italià, francès i castellà), com a mostra d'harmonia.

El Cor Infantil de l'Orfeó Manresà va inaugurar la jornada entonant la coneguda Muntanyes del Canigó. Els menuts cantaires també van oferir altres temes de Nadal, amb arrels brasileres i africanes, així com Cosaca, una cançó de bressol. El Cor Infantil va finar la seva actuació, sota uns set graus de temperatura, amb el tema For the Beauty of the Earth.

Mentrestant, l'il·lustrador bagenc Valentí Gubianas va començar a pintar, darrere de l'escenari, un mural inspirat en la trobada. Gubianas va traçar en directe un dibuix on quatre personatges s'il·luminaven a través d'elements de la naturalesa (branques d'arbres, la lluna, els estels...). Amb el blau com a color predominant, el mural, tal i com va afirmar en acabar Gubianas, pretenia "irradiar llum en la boira actual".

El cantant i animador infantil Lluís Atcher va ser l'encarregat de prendre el relleu al Cor de l'Orfeó. Amb la seva guitarra i acordió diatònic, el manresà va brindar un repertori rialler, amb reminiscències a Xesco Boix. Les cançons tradicionals dels Països Catalans van aconseguir fer participar els assistents amb coreografies.

El Combo Celta de l'escola de música Esclat va ser el següent de participar en l'esdeveniment de Sant Domènec, on també es duia a terme un recapte d'aliments per part de la Fundació Rosa Oriol. Els joves van tocar versions dels irlandesos The Corrs (Silver Strand i Angel) i dels catalans Sol i Serena (Manelic), entre d'altres.

Finalment, els Sherpah van encarar la recta final de la celebració amb la seva animada fusió de músiques com la rumba, el reggae, la salsa, etc. Els bagencs van interpretar cançons del seu nou disc Camino com Ni contigo ni sin mí i La vida.

Per acabar, i quan la plaça registrava més moviment, Sherpah, al costat dels components de l'Esclat Gospel Singers i el seu grup júnior, van posar la cirereta al pastís cantant plegats la peça que va servir com a eix vertebrador de l'acte: We feel, then we are alive (Sentim, per tant som vius).