Ràfols-Casamada deixa petja a Capellades

L'enrenou de la venda del patrimoni del pintor als Encants ressuscita la memòria del lligam de l'artista i la seva dona, Maria Girona, amb la localitat anoienca

09.08.2015 | 07:52
Joan Pinyol parla amb Regió7 al bar de La Lliga de Capellades

La mare d´Albert Ràfols-Casamada va iniciar la tradició familiar d´estiuejar i passar temporades a Capellades. El seu fill Albert va assolir en vida notorietat per la condició de rellevant pintor avantguardista. El pas de la nissaga per la població de l´Anoia és viu gràcies a la persistència dels nebots i altres patrons de no llançar la tovallola del projecte de la fundació que ha de divulgar l´obra del creador

lbert Ràfols-Casamada (1923-2009) va convidar Joan Pinyol (Cape-llades, 1966) a remenar les petites estances d´una calaixera del seu pis barceloní quan l´escriptor li va demanar un di- buix per a la portada del llibre Avinguda Capri, finalista del Premi Calders i llest per ser publicat per Columna el 1999. L´autor es va endur 2 obres amb la promesa de retornar-les quan hagués decidit quina ocuparia la coberta, una elecció en què fins i tot va fer participar els seus alumnes. El pintor li va cedir la reproducció de la peça de bon grat i sense contra-prestació, però, amb el volum ja a les llibreries, Pinyol va rebre una trucada de la Fundació Eina convidant-lo a abonar els drets d´autor, un malentès que aviat va quedar resolt. El narrador va rememo-rar aquella anècdota quan aquest cap de setmana va patir un trasbals inesperat amb la topada als Encants de Barcelona amb material de la biblioteca particular de l´artista, que s´oferia als compradors literalment a terra. «Fa 15 anys em demanaven diners per Ràfols, i ara es ven al mercat de qualsevol manera», va concloure Pinyol en conversa amb aquest diari.

Albert Ràfols-Casamada, nascut el 2 de febrer del 1923, va exclamar «hi vaig des que era petit!» quan la periodista Regina Salanova el va interpel·lar per la seva relació amb Capellades en el transcurs d´una entrevista que va publicar Diari d´Igualada, aleshores un producte editorial de Regió7, el 24 d´octubre del 2003. «La meva mare, de joveneta, ja hi havia anat perquè hi tenia uns parents, i nosaltres vam continuar la tradició», va prosseguir l´artista, mort el 17 de desembre del 2009.

El vincle de Ràfols i la seva dona, Maria Girona, que també va excel·lir com a pintora i va morir el 8 de març passat, amb Capellades va perdurar tota la vida. Quan era un infant, l´artista va passar la guerra civil al poble perquè «hi estàvem més bé que a Barcelona, on tot eren bombardeigs», va rememorar en la citada entrevista de fa dotze anys.

Un projecte inconclús

Passejant pel centre de Capella-des, Joan Pinyol es fa creus de la casualitat que el va dur a ensopegar divendres passat amb una part del llegat de Ràfols i Girona quan visitava els Encants per comprar un llum. «Em vaig fixar que hi ha-via set o vuit exemplars plastificats del llibre Àlbum Ràfols-Casamada. Veure és sentir (Quaderns Crema i Fundació Eina, 1994). Em va sobtar perquè no és un títol fàcil de trobar, i aleshores, mirant al voltant, em vaig adonar que allà hi havia la biblioteca, el llegat del pintor».

Les hereves van buidar el pis del matrimoni difunt i un comprador va adquirir llibres, llibretes, quaderns d´esbossos, catàlegs i, fins i tot, algun quadre del pare, Albert Ràfols Cullerés, que van conformar uns lots que va subhastar entre els paradistes dels Encants. Pinyol va alertar del que estava passant a les xarxes socials, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer anar l´endemà la directora de la Biblioteca Nacional a fer un cop d´ull als materials. «Ara estan dient que tot plegat no és tan important», lamentava l´escriptor un cop esmorteït un afer que ha omplert pàgines a la premsa.

La Casa Bas és un edifici senyo-rial de final del segle XVII que l´Ajuntament de Capellades va adquirir definitivament el 2002 després de signar un contracte d´arrendament el 1997. La intenció originària d´ubicar-hi la Fundació Albert Ràfols-Casamada/Maria Girona va merèixer la satisfactòria aprovació de la parella, però des d´aleshores no s´ha pogut avançar pràcticament ni un metre, sempre amb la llosa de la costosa rehabilitació de la mansió al damunt. No obstant això, tal com va explicar dimecres a Regió7 Clara Ràfols, neboda de l´artista, l´enrenou dels Encants ha despertat consciències i l´entitat farà algunes passes properament, encara que sigui rebai-xant les expectatives.

Joan Pinyol és del parer que la cessió de 62 obres a la Fundació Perramon de Ventalló (Alt Empordà) «és un cop de geni de la Maria Girona, dolguda perquè Capellades no es movia per activar la fundació». Albert Ràfols-Casamada va ser un representant destacat de l´abstracció i l´avantguarda catalana, guardonat amb el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980) i el Premi Nacional d´Arts Visuals de Catalunya (2003), a més de la Creu de Sant Jordi (1983) i la Legió d´Honor del govern de França (1991). Interrogat sobre el preu de les seves peces, el 2003 assenya-lava que, «el quadre d´allà, que fa 70 x 70, costa uns 9.000 euros».

En un poble de poc més de cinc mil habitants, l´obertura al públic d´un espai que mostrés obra de Ràfols i Girona significaria un actiu cultural que se sumaria a pols d´atracció com el Museu del Molí Paperer i el jaciment arqueològic de l´Abric Romaní. Els dos nebots de Ràfols, Clara i Marc, formen part del Patronat de la Fundació i mantenen segona residència a la localitat. Són el testimoni del lligam familiar amb un indret que aporta una dada singular a la biografia de l´artista. El 10 de juny del 1939, l´adolescent Albert, de 16 anys, hi va escriure el seu primer poema. Una peça que acabava així: «jo, al meu balcó, / recordo hores passades / que es mouen enmig de les celles del meu front».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema